Aquests dies que estic de vacances ha aprofitat per a anar a veure alguns dels llocs que van quedar greument afectats per l'incendi de Les Gavarres, el primer de grans dimensions que s'ha produït a Catalunya aquest any 2026.
És impressionant veure el que es va cremar des de Vall Repòs (una urbanització en una vall -el nom no enganya- en el que una guspira pot fer cremar les més de 280 vivendes que hi ha a aquesta zona) fins a la Bisbal d'Empordà.
Hi vaig anar amb moto, per a poder copsar amb tota la seva magnitud la brutalitat de l'incendi. A sota hi podreu trobar algunes de les fotografies que hi vaig fer, que són la més pura imatge de la destrucció i la devastació. Abans d'arribar al coll de La Ganga, venint des de Calonge, tot era verd, se sentia cantar els grills i feia olor de bosc, d'herba, de plantes aromàtiques: romaní, ginesta, fonoll, poliol.
En passar el coll, comença la terra cremada. El paisatge canvia com de la nit al dia. Sembla com canviar de continent. Impressionen dues coses per sobre de qualsevol altra sensació. La primera és el silenci. A la zona cremada no s'hi sent absolutament res, hi ha un silenci sinistre. El silenci de la mort. I el segon impacte ve del olor de cremat que és encara molt intensa i provoca una sensació molt estranya.
Carretera de la Ganga, direcció La Bisbal
I malgrat la destrucció causada pel foc, no deixa de ser curiós veure que hi hagi llocs en que l'incendi respectés algunes parts, i d'altres en canvi, en els que no hi ha sobreviscut res de res. La resposta, després d'una mínima observació del terreny, és fàcil. Els bombers de la Generalitat (i el personal de la UME) gent molt valenta i molt preparada, van prioritzar la seguretat i salut de les persones i dels habitatges.
Va ser gràcies a això que només hi van haver dues o tres vivendes afectades al "Vizcondado de Cabanyes", nom pretenciós i absurd, però és que quan aquestes urbanitzacions van ser construïdes, entre 1988 i 1999, semblava com si no hi hagués regulació de cap mena. És a dir, avui en dia si hom vol fer alguna activitat en un terreny catalogat com a rústic al PEIN de Les Gavarres ha de donar un munt d'explicacions i es trobarà amb una pila de restriccions per part de l'Administració. Fa no tants anys, tot estava permès i aquí en tenim les conseqüències.
El cas és que on hi havia tallafocs naturals, camps treballats o vinya, el foc pràcticament no va afectar gens o va ser fàcil de controlar. On hi havia molta més vegetació i la orografia era complexa el foc ho va arrasar tot malgrat la gran tasca feta pels bombers. Terres abandonades, pagesia que no pot viure dignament de la seva feina i com a conseqüència, remats que deixen de pasturar, i sotabosc que creix sense control. Per acabar-ho de reblar, la majoria de zones de bosc són privades i no s'hi pot fer pràcticament res que tingui sentit econòmic. Això no fa sino accelerar el canvi climàtic.
La terra crema, la terra ens parla, explicava amb desesperació i plors la Núria Molla, pagesa jove del mas Molla de Calonge el dia de l'incendi de Les Gavarres. El que està passant a Espanya i França és tan gran que fins i tot el diari New York Times se'n fa ressó a la seva portada d'ahir amb el títol: "Europe is burning", i mostra en unes gràfiques l'evolució dels incendis forestals a ambdós països que parlen per si soles.
Que la propera crisi serà més climàtica que econòmica no hi ha cap dubte. Com tampoc no 'hi ha cap que la crisi climàtica, que sembla ja irreversible, portararà una gran crisi econòmica a més d'humanitària. I mentrestant fem, tots plegats, com si no passés res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada