Aquests dos darrers dies he tingut dues converses molt interessants i prou profundes amb dos professors d'institut que cursen assignatures d'ESO, un a Girona (en Jordi) i l'altre a Calonge i Sant Antoni (en Joan). Tots dos són bons professionals, ben preparats, que creuen en el que fan i que s'hi dediquen en cos i ànima. A tots dos els vaig preguntar pel desgavell de l'informe PISA i les seves respostes van ser molt semblants.
El primer, en Jordi, em va treure de seguida un altre gran error comès pel Departament d'Ensenyament ara fa un any (estiu del 2025) en l'assignació de places pel curs següent que va invalidar l'adjudicació, que aleshores es va titllar d'"error humà". Però després jo vaig recordar que en les proves PAU (del que abans anomenàvem Selectitivat) de 2024 hi van haver errors en els exàmens de Literatura Castellana (inclussió d'un poema que no formava part del temari oficial) i a la prova de Disseny (que demanava dibuixar una capsa amb una escala impossible de fer).
Segons el ministerio de educación, el problema de les exclussions de les proves PISA, que els tècnics coneixien des d'abril de 2025, és que no van saber valorar ni l'abast ni les conseqüències de l'error, i en comptes d'elevar-ho als seus superiors, ho van ignorar (és a dir, en un impecable exercici de procrastinació, van amagar la merda sota la catifa). La informació doncs no va arribar als alts càrrecs del Departament d'Ensenyament, ni de la consellera Niubó i es va quedar al Consell Superior d'Avaluació Educativa, organisme públic de la Conselleria que en el moment del problema estava en reconversió i sense un lideratge clar (per acabar-ho d'adobar).
La hipòtesi d'un dels meus dos amics mestres, és que els "tècnics" del Departament d'Ensenyament que aquests darrers anys han anat ocupant les places més tècniques, són alumnes de l'ESO dels, permetin-me la hipèrbole, aprovats generals. Jo no sabia i he sabut gràcies a ells, que els alumnes ja no repeteixen perquè està gairebé prohibit repetir (han de concórrer circumstàncies molt severes perquè això sigui possible).
És a dir, és molt plausible pensar que tot això que està passant a Ensenyament (i el que no sabem o que no ens diuen) és conseqüència del baix nivell acadèmic i professional dels que fa uns anys eren a la "ESO" dels criteris inclusius i de la no discriminació i ara ocupen posicions de tècnics del Departament d'Ensenyament.
L'Ensenyament Superior Obligatori, em diu l'altre mestre, en Joan, és exactament això en aquests temps de mediocritat i manca de criteris deontològics, un tràmit obligatori que cal passar perquè els joves siguin capaços d'aprovar -de passar- aquesta fase de la seva vida i el que hagin après durant aquests anys compta més aviat poc.
Tots dos concideixen també que els psicopedagogs que han envaït el Departament tendeixen -potser amb una convicció sincera però molt naïf- a demanar que no es discrimini ningú i que "ningú no quedi enrere", amb la natural conseqüència que el nivell acadèmic general està disminuint a marxes forçades. Especialment tenint en compte com ha canviat la demografia del país en només els darrers deu anys.
Ja no es premia l'esforç, ni l'interès, ni les ganes d'aprendre, prima aquesta mena de bonisme mal entès, tan extès en els nostres governants d'esquerres, de només passar, a costa de disminuir el nivell any rere any.
En Jordi afegeix que aquest curs ha tingut un alumne amb TEA a una de les seves classes sense cap mena de reforç per part de ningú. No cal ser un geni per entendre que posar una persona amb aquest transtorn a una classe d'alumnes sense aquest transtorn no té cap mena de sentit. I vist això (que ni tan sols m'imaginava que fóra possible) entenc que els mestres votessin per continuar amb la vaga si no s'augmentaven els recursos (és a dir, que, com ja vaig escriure al meu darrer article sobre aquest tema, la vaga no només anava de salaris, com jo erròniament em pensava al començament de les protestes...).
En Joan em diu que al curs que ha acabat hi havia tres alumnes brillants i amb ganes d'aprendre, que han tret de les millors notes de selectivitat, però que, avui dia, això és més aviat l'excepció i no pas la norma.
Tots dos coincideixen que el Departament i els "criteris sociopedagògics vigents" estan creant generacions d'alumnes amb els nivells de preparació acadèmica més baixos dels darrers anys.
La conseqüència de tot plegat és ben clara, estem posant les bases per a tenir un país de cambreres, cambrers, paletes, transportistes i d'altres feines en les que el valor afegit és mínim. Dubto que sigui el model de país que necessitem. O al menys jo personalment no m'hi sento identificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada