Corria febrer de 2012, any d'emocions fortes, amb un pare diagnosticat de càncer de pàncrees, una operació d'extirpació del tumor fallida i un tractament de quimioteràpia molt, molt dur, i molt, molt poc eficaç, i en aquells dies, entre tristor, fort desànim i una espurna d'esperança, esperant el miracle que òbviament no va arribar, el meu pare i jo vam parlar més que segurament en els tres anys anteriors.
En Vicenç Burgell era home de principis, de conviccions arrelades, però també era un home modern, avançat a molts de la seva edat en molts aspectes. Dominava les noves tecnologies, invertia en borsa via banca "on line", va tenir dels primers comptes de correu electrònic quan encara molta gent no sabia ni el que era. Llegia la premsa digital des que van aparèixer els primers diaris per Internet. Controlava les seves finances amb fulls excel....Quan va saber que tenia un càncer de pàncrees (un dels pitjors que un ésser humà pot contreure, encara avui), no va parar de documentar-se. Llegia i llegia i investigava sobre aquesta maleïda malaltia.
Molt abans que els oncòlegs i els cirugians que els van operar ell tenia molt clar que el seu càncer era terminal i que la probabilitat de sortir-se'n, sobre tot després de la cirugia fallida de desembre de 2011, era entre molt escassa i nul·la.
Sabent que l'eutanàsia a Espanya estava - i està encara - prohibida, va iniciar una nova línia de recerca i va acabar contactant una clínica suïssa on s'assisteix en el dret de morir dignament. A Suïssa l'eutanàsia no és legal (a Europa només ho és a Bèlgica, Holanda i Luxemburg), però el suïcidi assistit sí. El meu pare tenia clar que quan arribés el moment, ni patiria ni faria patir. Insisteixo, una persona de principis morals.
Així doncs, aquell febrer de trista memòria recordo com si fos ahir quan el meu pare em va parlar de la clínica suïssa i em va demanar si, arribat el moment, en cas que no se li volés aplicar sedació terminal, jo el portaria a Suïssa i l'assistiria en la seva mort. Òbviament, li vaig prometre sense la més petita vacil·lació. També, pel meu coneixement del francès, em va demanar que em posés en contacte amb la clínica suïssa, cosa que òbviament vaig fer, per a tenir-ho tot preparat si arribés el moment.
Afortunadament el moment no va arribar perquè a la planta d'oncologia de l'hospital Trueta de Girona hi ha veritables àngels de la guarda (dubto que n'hi hagi al Cel, però a la Terra segur que sí, i la meva família i jo els vam conèixer) que no van tenir el més mínim dubte quan el meu pare, després de parlar-ne amb tota la família, va demanar la sedació terminal.
Que el Congrés dels Diputats hagi aprovat per majoria l'inici de la tramitació d'una proposició de llei que despenalitzi l'eutanàsia és una de les millors notícies relacionada amb la política i els polítics que he llegit en els darrers mesos, tal vegada anys.
I que Espanya esdevingui el quart país d'Europa que aprovi l'eutanàsia (amb un projecte de llei molt, molt garantista, com ha de ser) és una de les millors notícies que he llegit en molt de temps. Que la dreta rància, estúpida, hipòcrita i reaccionària, representada per VOX i el PP tingui la barra de dir que la llei es promou per eliminar persones velles i estalviar en despesa sanitària els retrata de tal manera, que no cal parlar-ne ni un minut més.
Jo fa molts anys, quan vaig fer el meu testament vital, vaig consignar específicament que en cas que fóra justificat, volia que se m'apliqués l'eutanàsia si aquesta fora legal quan arribés al moment. Doncs pel que sembla, el moment de la legalitat ja ha arribat. I ens n'hem de felicitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada