La matinada passada va transcendir la mort d'un personatge de molta "alçada" en el sentit, tant literal com figurat del terme: Mike Hugues "El Boig", o "Mad" Mike Hugues, com l'anomenaven a la seva terra.
No em canso d'escriure que viure és una experiència fascinant perquè no pares mai d'aprendre. El món és un lloc on, malgrat que les distàncies i les diferents cultures s'escurcen de forma accelerada, no deixa d'haver-hi un forat per a personatges genials i sorpreses gairebé constants.
És el cas del nostre heroi. El dissabte 22 de febrer Hugues va morir a San Bernardino, Califòrnia, quan el cohet casolà propulsat per vapor d'aigua que havia construït es va estavellar (amb ell a dintre, és clar), després d'un ascens d'uns 400 metres. Hugues tenia 64 anys. Era conductor de limusines i especialista de cinema. I "Terraplanista".
"Mad Hugues" no construia cohets casolans per amor a l'art, no. Ho feia perquè era un negacionista de que la Terra sigui rodona (ell deia que era com un "Frisbee", un mena de plat volador), als Estats Units aquests tipus de negacionistes són coneguts com a "Terraplanistes". Defensen que l'esfericitat de la Terra és una mentida de la NASA i d'altres agències espacials. Amb els seus cohets volia enlairar-se a una alçada d'uns 1.500 metres per tal de fer fotografies i demostrar que la curvatura de la Terra no és tal.
Hughes era un tipus estrany. Una visita al seu lloc web (https://madmikehughes.com/) és un veritable exercici d'antropologia. S'autoanomenava "the real rocket men", i amb el de dissabte ja acumulava 4 cohets construïts i 4 llançaments. I molts ossos trencats i molta carn magullada. El llanáment més exitós, va ser el de març de 2018, en el que va aconseguir, amb un cohet propulsat també per vapor d'aigua, enlairar-se 572 metres i no trencar-se la crisma quan va aterrar en paracaigudes.
El dissabte no va tenir tanta sort. L'artefacte, construït al jardí de casa seva amb l'ajut d'un amic i gràcies al suport d'un número considerable de donacions de mecenes (és increïble el que pot arribar a fer el mecenatge als Estats Units) va perdre el paracaigudes tot just enlairar-se i el "Rocket men" no va poder sortir-se'n. Es va esclafar contra la Terra, que sigui plana o rodona, el que sí és, és dura.
Va demostrar com a mínim que la teoria de la gravetat no és era una cospiració ni de l'Isaac Newton ni de la NASA, sinó un fet emíric, irrefutable.
Òbviament, no caldria ni dir que Mike Hugues és el meu candidat a l'edició del 2020 dels Premis Darwin, que, com saben els meus lectors, premia la mort més absurda de persones sense descendència. És el cas de "Daredevil" (temerari) Mike. Serà molt difícil trobar un candidat més adequat.
HO sento per aquest senyor però m'he fet un fart de riure amb aquesta entrada, Jaume ! Hi ha gent molt estrambòtica als USA.
ResponElimina