Ja plenament retornat a la normalitat de finals d'estiu, amb temperatures que conviden a recuperar rutines i una certa disciplina operativa, reprenc el blog amb renovades energies.
En un estiu poc ric de notícies culturalment estimulants (Barcenas, la crisi i les retallades no ho són, és evident), la noticia -llargament esperada pels que creiem en una radiotelevisió pública de qualitat- era qui conduiria el Matí de Catalunya Ràdio després de la dimissió d'en Manuel Fuentes.
De fet, el que a priori semblava un posicionament personal d'en Fuentes totalment desvinculat de cap altra motivació relacionada amb la professió, s'ha vist més aviat desmentit arran d'unes declaracions del director de Catalunya Ràdio respecte a la pèrdua de lideratge de la ràdio pública a favor d'"El Món" de RACC1 amb en Jordi Basté.
Si jo hagués pogut triar, m'hagués quedat amb el grandíssim Antoni Bassas, acabat de tornar de Washington i també acabat de fitxar per l'Ara, com a membre de l'equip directiu (ja n'era articulista i col·laborador des dels Estats Units). Però pel que sembla, una Corporació en la que l'aparell convergent torna a tenir el pes rellevant que havia perdut durant el periode del Tripartit, aposta encara més alt i confía la conducció del programa en una periodista de nivel superior que ja havia estat la directora de TV3.
La Mònica Terribas conduirà "Els Matins de Catalunya Ràdio" des de dilluns de la setmana vinent, 2 de setembre -que de pressa passa el temps-. I això, per a mi, és una gran noticia. Primera perquè això vol dir que es continua apostant per fer una ràdio pública de primer nivell amb vocació de servei i de lideratge (com és actualment el cas de TV3, líder indiscutit d'audiència a Catalunya des de fa molts mesos); Segon perquè l'elecció de Terribas va clarament adreçada a intentar tornar a recuperar el share perdut degut a que en Manuel Fuentes despertava passions, en molts cassos irreconciliables amb el fet d'escoltar-lo. La Mònica Terribas és més transversal, més ponderada i, si se'm permet l'expressió, més periodista en el sentit clàssic de la paraula (sense desmerèixer la gran contribució de'n Manel Fuentes, i finalment, perquè si la CCRT aposta per Terribas, s'allunyen en certa manera els rumors de voluntat (forçada) de desmembració de la ràdio pública de Catalunya.
És per tant, una bona noticia, sense paliatius. Estic segur que bona part de l'audiència perduda per Catalunya Ràdio en els darrers dos anys, es pot recuperar en pocs mesos. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada