Aquests dies que he estat viatjant per la Xina en viatge professional, he acabat la lectura d'un dels llibres més apassionants que he llegit des de fa molt de temps.
Un bon amic i un dels meus referents personals i literaris, en Jordi Angusto Zambrano, novel·lista, assagista i economista, deia que els llibres han de seduir o fer-te còmplice de l'escriptor. L'Albert Sánchez Piñol aconsegueix ambdues fites amb el seu darrer llibre "Les tenebres del cor", editorial "La Campana", 2025 (Grup editorial Penguim Random House).
D'entrada he de dir, que tot i que he llegit uns quants llibres d'en Sánchez Piñol, com ara la magnífica "La pell freda", que va suposar el seu debut literari l'any 2002, i també "Victus" (2012) i "Vae Victus" (2015), així com molts dels seus articles quan escrivia setmanalment al diari Ara, desconeixia que la seva professió era la d'antropòleg (o no hi havia prestat atenció). Jo pensava que era "només" escriptor, però a "Les tenebres del cor" exerceix fonamentalment d'antropòleg (per bé que també exibeix les seves grans habilitats com a narrador).
"Les tenebres del cor" és un llibre sobre antropologia (no només, però fonamentalment) i explica la història de sis exploradors i antropòlegs i la seva relació amb alguns dels habitants de la selva africana al Congo, els malanoments "pigmeus", incloent-hi la seva recerca personal, que inicia l'any 1996, i que repetirà en dues ocasions més.
El títol del llibre és un joc de paraules que ens recorda un clàssic de la literatura universal: "El cor de les tenebres", de l'escriptor Joseph Conrad (publicat el 1902, però d'una vigència i actualitat extraordinàries), que narra la història de Marlow, un mariner britànic, en la seva travessa per riu Congo a la cerca del misteriós Kurtz, el cap d'una explotació belga de vori. Aquest llibre és el descens als inferns del colonialisme salvatge i assassí del rei belga Leopold II, i va inspirar Francis Ford Coppola a la pel·lícula "Apocalypsis Now" protagonitzada per Marlon Brandon i Martin Sheen. Si no han llegit "El cor de les tenebres" i no han vist la pel·lícula "Apocalypsis now" us recomano vivament que llegiu el primer i veieu la segona.
El que fascina del llibre de Sánchez Piñol, a part d'una recerca bibliogràfica digna d'admiració i enveja, és com ens explica una realitat tan diferent a la que estem acostumats. La recerca dels "pigmeus" (es tracta d'un nom que fa referència tribus que habiten a la selva congolesa i que en realitat es va inventar el pare de la literatura universal: el grec Homer) és la recerca d'un món pràcticament desconegut a meitats del segle XIX (l'exploració de l'Àfrica equatorial comença a meitats dels anys 1800) i que descobreix la fascinació que sent el món "civilitzat" per un grup humà que no té res a veure amb els nostres cànons ètics, estètics i culturals.
Tots els capítols -que parlen dels diferents exploradors i que entenc triats amb especial cura per part de Sánchez Piñol- tenen un encant especial per les característiques particulars dels seus protagonistes i narren l'experiència d'aquests exploradors en relació al seu contacte i la seva relació amb els pigmeus (el realitat tribus com els "aka" o els "mbuti"), però és el capítol en el que Sánchez és el protagonista on veritablement es copsa millor la realitat del poble mbuti i de les peripècies que l'antropòleg i escriptor va viure a l'Àfrica Central a finals dels anys 90 i primers dels 2000. Al Congo tot és possible i un mateix dia pot ser blanc i negre i tornar-se altra vegada blanc, en una mena de realisme màgic que supera llargament el dels escriptors llatinoamericans.
"Les tenebres del cor" ens interpel·la perquè ens explica com d'esviaixada és la nostra visió del món i de la cultura dominant, que en molts casos pensem que és l'única i veritable. Cal llegir-lo, no deixa indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada