La fi de la legislatura

Per molt que en Pedro Sànchez sigui com -o fins i tot millor que- la mitològica au Fènix que renaixia de les seves pròpies cendres, m'atreveixo a vaticinar que aquesta legislatura està acabada. Segurament encara podrà tirar unes setmanes o mesos mes, perquè els seus socis de legislatura saben perfectament que l'alternativa és mala medicina, però el que està clar és que l'ambient polític, i fins i tot l'opinió del carrer és ja pre-electoral.

D'entrada es fa difícil seguir mantenint la legitimitat del govern de coalicció. Per molts malabarismes que faci en Sánchez, convèncer l'opinió pública que ell no sabia res del que estava passat a la seva esquena és poc creïble. 

A tots ens ve al cap la corrupció del gairebé tots els fills d'en Jordi Pujol, començant per l'hereu, Jordi Pujol Ferrussola (vuit mesos a Soto del Real i 500.000 euros de fiança) i la convicció que el president Pujol ho havia de saber o, com a mínim, tenir sospites més que fundades. En el cas d'en Sánchez és exactament igual, o per acció (difícil pensar que no sabia el que estaven fent les seves persones de màxima confiança, sobre tot si la trama pretenia recaptar diners pel finançament del partit -tot i que pensar així és d'una candidesa que denota una gran dosi de més que bona fe-) o per omisió, com el cas d'en Jordi Pujol, en el fenòmen que es coneix com "girar la cara cap a l'altre costat i fer veure com si..."-

Per tant, el president Sánchez ha perdut molt del seu crèdit polític (o tot) i les cortines de fum en forma de fer el número i ser la nota discordant a la reunió de l'OTAN la setmana passada en la que va voler eregir-se en l'heroi europeu anti-Trump (i es va quedar completament sol) o en les seves (legítimes i fundades) crides a bloquejar el comerç amb Israel, no poden tapar que a la cúpula del socialisme, pressumptament, hi havia muntada una trama de finançament il·legal amb activitats paral·leles més aviat poc edificants, ja saben: "la Carlota se enrolla que te cagas", i això vist a un alt càrrec d'un govern fa una barreja de fàstic i llàstima.

Però una altra de les raons per les que a l'actual legislatura li queda poca corda és que la vella guàrdia del partit s'ha manifestat públicament demanant eleccions. De tots és sabut que Felipe González i Alfonso Guerra i d'altres històrics del PSOE estan més alineats amb el PP i VOX que no pas amb el partit que els va permetre crèixer com a polítics.

En una carta enviada a Ferraz, a la seu del partit, dirigents històrics del partit com José Barrionuevo i Rafael Vera (se'n recorden del GAL i de la "X" del GAL" que mai no es va arribar a saber oficialment tot i que ho sabia fins i tot la meva gossa?) han exigit fa una setmana, a raó del cas de corrupció del PSOE la renúncia de Pedro Sánchez per tal de salvaguardar (literalment): "la dignitat del partit".

Home, jo diria que tothom amb dos dits de decència, socialistes i no socialistes, se sent incòmode amb aquest cas "torrentià (de Torrente)" que barreja finançament il·legal del partit, corrupció de baixa estopa i "la escopeta nacional", putes incloses, però que uns senyors que van utilitzar il·legalment fons reservats per a contractar sicaris i, al més pur estil mafiós, es dediquessin a enterrar etarres en cal viva, tinguin la barra de demanar "salvaguadar la dignitat del partit" em sembla un escàndol de proporcions gairebé tan grans com la corruptela que estan denunciant.

El nivell general és tan baix, que necessàriament hi ha d'haver un relleu. El mediocre Feijóo, haurà tingut la sort (ell passava per allí) que s'hagi destapat aquest cas just abans del congrés "refundacional del PP" i serà aclamant com a líder de masses sense haver fet cap ponència política seriosa i sense haver fet gairebé res de seriós del que és cap de l'oposició. Fins i tot l'Ayuso haurà de callar i esperar el seu moment.

Si de forma gairebé inevitable una coalicció PP-VOX arriba a la Moncloa a les properes eleccions (que ningú no en tingui cap dubte que aquest és l'escenari que ens espera), albiro temps encara més convulsos dels que estem vivint ara mateix.