Els humans portem escrit a l'ADN la rebelia de forma consubstancial. El darrer episodi de protesta contra els poders fàctics el vam poder veure ahir a la cantada d'habaneres de Calella de Palafrugell, tot un esdeveniment que inaugura la temporada d'estiu a la Costa Brava centre des de fa 58 anys, és a dir, des de 1967.
Suposo que hores d'ara tothom ha sabut que la organització de la cantada (i els 4 grups participants) havien decidit no cantar la popular habanera "El meu avi", d'Ortega Monasterio després que una investigació feta per uns reporters de TV3 i emesa la tardor de l'any passat ("Murs de silenci. Gran Escala 2000") va vincular Ortega i la seva dona amb xarxes de prostitució en la que, segons el documental, semblaria que s'hi prostituien noies menors d'edat.
El programa va aixecar una increïble polseguera i Ortega Monasterio va passar de ser una icona de l'habanera de Catalunya a ser jutjat i condemnat en un judici popular sumaríssim que va durar 24 hores...El documental no explica però que hi havia dues sentències del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional que l'eximia de qualsevol implicació amb la trama i el declarava innocent.
Sigui com sigui, hi ha dos fets que em criden l'atenció.
El primer, que ha passat gairebé desapercebut, és que l'habanera "El meu avi" (que data de l'any 1968), té més aviat poc de cançó que es pugui vincular al catalanisme ja que, com tothom sap, fa referència al passat colonial espanyol i a la colònia de Cuba, que es va perdre l'any 1898 a la guerra Hispano-Nord Americana. És tracta clarament d'una habanera espanyolista (que quan diu "visca el Catalán", només fa referència al nom del vaixell de guerra en el que navegaven els mariners...,res més, cap altra connotació pàtria).
Per tant, es tracta d'una habanera que podria ser perfectament reivindicada pel nacionalisme espanyol.
Tan és així que Joan Garriga, de VOX, va animar via xarxes socials, a cantar l'habanera "prohibida" quan acabés el festival, i fins i tot, vol demanar al Govern que l'obra d'Ortega Monasterio sigui declarada bé cultural immaterial de Catalunya. I que conegui una mica de la biografia d'Ortega, sabrà que va desertar durant la guerra civil del bàndol republicà i es va incorporar al franquista.
I el segon, és que la mania (molt "woke", perdonin-me l'expressió però és que no ho puc evitar) de revisar constantment la història no té cap mena de sentit. El passat és el passat i forma part del nostre llegat i del que som avui dia. Si ho revisem tot amb els ulls d'avui, la correcció política ens faria fer barbaritats (a alguns, de l'esquerra més bel·ligerant, ja els agradaria).
Per tant, subscric plenament l'acte de rebelia del públic d'ahir a les habaneres de Calella de Palafrugell, que no va parar de cridar i treure mocadors fins que els músics no van tenir més remei que cantar "El meu avi", acompanyats d'un públic enfervorit.
Ara bé, la polèmica era del tot innecessària i forma part d'un modus operandi de l'esquerra més casposa que no fa altra que provocar la reacció completament contrària al que pretenia defensar. Si després algú em preguntés per la qualitat musical de l'habanera que es volia prohibir, doncs, què volen que els digui, no em desperta cap mena d'entusiasme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada