Cada any per aquesta època Televisión Española ("la de todos", que em recorda aquesta patranya d'anunci del govern de la Generalitat que no para d'emetre's a Catalunya Ràdio i TV3 sobre tot, que lloa "el govern de tothom", propaganda en estat pur...) te la deferència d'alegrar-nos als esmorzars amb la retransmissió en directe dels "encierros de San Fermín", a Pamplona.
Com que per feina a principis de Juliol sempre he de passar força temps a la fàbrica de Valls, i per tant, passo algunes nits en hotels, els matins d'aquests dies esmorzo amb els "toros de San Fermín", i ja fa anys que la cosa es va repetint, sense aportar cap altra novetat que omplir hores de televisió amb material de dubtós interès públic.
Si fa uns anys ho trobava costumista i prou (l'escriptor Ernest Heminway va popularitzar la festa en el seu llibre "The sun also rises", i la va visitar diverses vegades al llarg de la seva vida, abans i després de la Guerra Civil), amb el pas del temps trobo aquest esdeveniment d'una absurditat dantesca i, sobre tot, sobre tot, molt "démodé" -en Castellà en diríem "trasnochado"-. I que Televisión Española inverteixi diners en televisar-ho, encara més.
Avui, 10 de juliol, han retransmès "el cuarto encierro" (la "festa" comença el dia 7, dia de San Fermín) i el titular que ha deixat la notícia és que l'esdeveniment ha acabat amb set ferits, dos d'ells amb contussió cranial. Morbo en estat pur, i poca cosa més.
Font: Televisión Española
Per si hi ha algú que encara no sàpiga de què va la cosa, els ho explico breument. El "encierro" consisteix en una cursa de 875 metres al davant de 6 toros salvatges, que porta als animals des del seu corral a la plaça de braus, on seran executats a la tarda.
La participació és gratuïta amb gairebé una sola norma: no es pot córrer anant begut, sobretot perquè més d'un que ho ha fet s'hi ha jugat la vida.
L'interès informatiu de tot plegat és parlar abastament dels toros (que en el cas d'avui eren de Victoriano del Río) i d'explicar que la cursa ha estat la més ràpida dels quatre dies i ha durat dos minuts i dinou segons. Per fer temps fins que comença la cursa (que és a les 8 del matí), els periodistes de Televisión Española, una dona i un home habillats de rigurós blanc amb sengles mocadors vermells al coll, l'"uniforme" dels corredors, expliquen tota mena d'anècdotes fins a l'extrem de buscar i entrevistar "españoles por el mundo" als que els agrada molt San Fermín però que no hi poden ser per motius personals, laborals o familiars.
En fi, vist des del meu punt de vista i en perspectiva del segle XXI, tot plegat fa tanta olor de ranci que fins i tot mareja.
