Els periodistes d'Octuvre.cat la van tornar a clavar fa poc tot demostrant dues coses. La primera és que a determinades institucions públiques - oh sorpresa!- hi ha un nivell de corrupció que, com a mínim no és negligible, i la segona és que, una part significativa de la mateixa (corrupció) escapa al control públic durant molt de temps, i de vegades, ai las, no ho sabem, per períodes molt llargs o fins i tot per sempre més...
Per això mai no podrem estar prou agraïts a periodistes independents, compromesos amb la veritat, que fan que, com a mínim, el ciutadà pugui prendre consciència que, al menys una part dels impostos que paga es destinen a finalitats -de tot- que no es corresponen amb l'esperit de les mateixes.
Així doncs, gràcies a col·lectius com Octuvre.Cat, amb periodistes que de vegades malden per a poder guanyar un sou que els permeti pagar les factures a final de mes, s'aconsegueix per tossuda insistència, que les entitats de fiscalització reaccionin a determinades denúncies.
Ha estat així com, finalment, la Sindicatura de Comptes va fer públic dimedres de la setmana passada un informe en el que es determina que durant el periode 2016 al 2024, és a dir, 8 anys i amb total impunitat i un descontrol absolut, el Departament de Drets Socials (una altra vegada el Department de Drets Socials...se'n recorden del forat negre de la DGAIA i les entitats del mal anomenat tercer sector a les que es subcontracta bona part del pressupost d'actuació?) va abonar de forma incorrecta un import total de 167,56 milions d'euros en prestacions socials indegudes. Alguns dels quals, per prescripció, són ja irrecuperables. I dels no prescrits, ja en parlarem.
En un país normal, amb estandards democràtics com cal, aquesta notícia hauria provocat dimissions, segurament també detencions preventives i la intervenció immediata de la fiscalia anti-corrupció per a determinar el què, el com i el per què, però en aquest país, sembla que el màxim que desperta és algun titular de premsa, un curt al "324" i tal dia farà un any. La Sindicatura, en el seu informe parla -literalment- de "problemes estructurals de transparència i governança".
Bàsicament i per fer-ho curt, el descontrol es produeix pel pagament d'una prestació a joves ex-tutelats que ja estàn treballant. La manca de control efectiu del pagament de la prestació ha suposat en molts casos continuar pagant la prestació a persones que ja estaven percebent un salari. I una altra vegada hem de citar aquí la Fundació Resilis (de la que vaig parlar a l'article que vaig escriure sobre l'escàndol de la DGAIA arrel de la violació sistemàtica d'una menor sota tutela que no tornava a dormir al centre on estava adscrita per falta de control), que, juntament amb la Fundació Mercè Fontanilles té la responsabilitat de fer el seguiment de joves extutelats. És només una mostra més de descontrol absolut de l'Administració de fons públics que són gestionats -de forma incomprensible- per entitats subcontractades suposadament sense ànim de lucre. Només suposadament.
I segurament, una auditoria en profunditat al Departament de Drets Socials, al qual està adscrita la DGAIA, trauria a la llum el cas de moltes altres irregularitats de les que els contribuents només ens assabentem de tant el tant (i naturalment, d'una petita part).
Necessitaríem molts més "Octuvre.cat" per a poder, com a mínim, destapar aquests casos de corrupció que minen la nostra confiança en l'Administració Pública.
És cert que ens escandalitza la descoberta de nous casos pràcticament a diari, el darrer, l'escàndol de corrupció en l'adjudicació d'obra pública encapçalat pel número tres del PSOE, Santos Cerdán, l'ex-ministre de transports, José Luís Ávalos i el "conseguidor" Koldo García, però és en l'administració de més proximitat on aquests casos cobren encara una dimensió més virulenta.
L'obra pública mai no ha estat exempta de corrupteles de tot tipus, sigui quin sigui el color del partit,.. el famós 3% del que parlava el malaurat Pasqual Maragall, però quan es tracta d'estafar diners del contribuent suposadament destinats a obra social, la indignació puja a un estadi superior (s'acaba també de fer públic el cas d'una funcionària de drets socials de l'Ajuntament de Barcelona, que es va embutxacar -per sonalment- prestacions per import de 400.000 euros. I l'estafa no ha durat pas quinze dies)...
Com és possible, que, en ple segle XXI i en un país de la Unió Europea, continüin passant aquestes coses? Doncs això, descontrol i prevaricació. I en l'àmbit dels drets socials, dues tasses, perquè és on la delegació de funcions i les portes giratòries tenen una dimensió gegantina.
I, gairebé mai, gairebé mai, no acaba passant ben bé res. Però quantes més persones en siguin conscients, abans podrem acabar amb aquesta xacra.
