dimecres, 28 d’agost del 2019

Fenòmens aïllats

Em sap greu repetir-me, però no puc evitar tornar-hi. La mediocritat dels nostres polítics és tan aclaparadora que algun dia, a no trigar gaire, començaran a sorgir moviments organitzats que clamin per la democràcia directa via internet (el veritable sufragi universal), i llavors els polítics tradicionals se n'aniran a l'atur ("nostres" en sentit planetari, i figurat, perquè malhauradament ni és un fenomen Català o Espanyol, sinó que els ho preguntin als ciutadans del Brasil i dels Estats Units que tenen dos dits de seny).


Els polítics actuals senzillament no ens representen a la majoria de ciutadans.... L'excusa perfecta són unes competències distribuïdes de manera tan "malèfica" que els uns i els altres es van tirant els plats pel cap, i al final, com es sol dir a les facultats d'economia, acaba esdevenint-se "la paràlisi per l'anàlisi". I si cal, hi afegeixen que el problema final rau en la justícia. Tots tan amples i aquí pau i després glòria.


El fenomen mediàtic que estem vivint darrerament en relació a la seguretat (falta de) a la ciutat de Barcelona, no és un problema nou, ni de bon tros. El que és nova és l'alarma social que s'ha creat arran dels darrers fets delictius que -per alguns, tots els polítics i molts comandaments policials- són fenomens aïllats. Seran aïllats però la realitat palpable i objectiva és que tothom sap que a Barcelona et poden estirar la bossa en qualsevol momento des d'una moto, que el metro de Barcelona és un niu de carteristes (ja he escrit sobre el fenòmen en blogs anteriors aquest mateix any), que els "manters" campen per on volen, que els narcopisos són una realitat, i que en mig any hi ha hagut més assassinats que en tot l'any passat (el 90% relacionats amb tràfic de droga).


Tot i això, l'alcaldessa segueix parlant de "fenòmens aïllats". És impressionant però constatar que malgrat tot, quan es vol, es pot. Ha hagut de morir una subsecretària d'estat coreana i han hagut d'atracar un ambaixador perquè es prenessin accions contundents, però mai és del tot tard si finalment el ciutadà, pagador d'impostos, s'adona que alguna cosa es comença a bellugar.


L'actuació conjunta de mossos i policia municipal ha buidat la casba de Marraqueix en la que s'havia convertit el passeig Joan de Borbó. Miracle? No, voluntat política. Ahir hi va haver una acció coordinada entre policia nacional i mossos al metro, que va acabar amb la detenció de 43 delinqüents habituals. Òbviament, i perdonin la gosadia, tots estrangers, tots reïncidents, la immensa majoria, sense papers. Abans de les eleccions municipals es va fer una actuació a gran escala dels mossos contra els narcopisos de Ciutat Vella. Resultat? Es van clausurar un munt de pisos il·legals.


No vull semblar reaccionari, però el "bonisme" del govern de Barcelona als darrers 4 anys i l'efervescència de la marca Barcelona com a destí turístic han tingut un efecte crida que ha provocat que delinqüents i drogadictes de tota mena convergissin a la ciutat (hi ha una colònia d'heroïnòmans italians assentada a Barcelona que tots són clients dels narcopisos que segurament no troben al seu país...).


Sé que les lleis són també excessivament laxes i la majoria dels petits delinqüents que operen a Barcelona han estat detinguts moltes vegades, però novament, si hi ha voluntat política es troben els recursos que calguin, es digui llei d'estrangeria o llei de seguretat ciutadana.


Això sí, encara avui, quan anava a córrer per la Devesa, davant del Jutjat Social que tinc al costat de casa, hi havia una patrulla de dos mossos "custodiant" l'edifici. No sigui que algun poca-vergonya de la CUP tiri una palada de fems a la porta....






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada