Si avui hagués hagut d'anar a Barcelona o a Valls -cosa que d'altra banda faig amb absoluta freqüència- utilitzant la molt nostrada AP-7, uns simpàtics indocumentats m'haguessin impedit a l'alçada de Granollers continuar el meu trajecte en haver llançat pneumàtics a la via i haver-los calat foc.
Aquests mateixos indocumentats (o similars) em van voler impedir anar a treballar (no ho van aconseguir) el dia 3 d'octubre de 2017, posant un piquet "informatiu" a l'entrada del polígon industrial de Valls, també amb pneumàtics cremant i contenidors volcats. Uns individus solidaris amb els treballadors. Solidaritat de classe, se'n diu d'això.
Sóc persona tolerant, conceptualment, més aviat serè i poc donat a les estridències, però que uns eixelebrats amb poques necessitats de treballar per arribar a final de mes m'impedeixin exercir el meu dret a circular/treballar, em provoca una profunda mala llet. És una de les coses més feixistes i antidemocràtiques que existeix. La llibertat dels altres hauria de ser un valor universal, però per això, és clar, s'haurien de tenir valors, i això és molt demanar en determinats col·lectius.
Puc entendre moltes coses (tot i que de radicalitat, cada vegada menys), però que un grup minoritari d'imbècils que militen en grupuscles sense ànima, sense papers, sense full de ruta (de veritat, vull dir) i sense esperança que algú ha anomentat CDR (Comités de defensa de la república? Quina república?) conculqui els meus drets com a ciutadà, no ho puc ni aceptar ni tolerar.
Em podria allargar molt sobre aquest despropòsit d'unes sigles que els defineixen com a inassolibles i tautològics, però no ho faré; en tot cas n'escriuré un blog monogràfic més endavant (tot i reconèixer que em fa una mica de mandra).
Tot això per, suposadament, protestar per l'inici del judici del Procés. Doncs jo penso que posats a protestar, protestar de debò, hi ha altres maneres de fer.
Amb coratge (o pebrots, que ve a ser el mateix tot i que menys polit) i determinació. Si calia cremar pneumàtics i tallar carrers, carreteres i autopistes, els valents cadells dels CDR el que havien d'haver fet era anar a Madrit (concepte) i tallar la Castellana, no la Gran Via de Barcelona, o l'AP-7 que això de covards.
Els cadells republicans havien d'haver tallat la M-40, o encara millor, la M-50 i deixar la principal artèria que alimenta Madrid (ciutat) sense accessos. Així sí que haguessin demostrat determinació i amplitud de mires, tot i que potser haguessin rebut algún cop de porra de la policia nacional. El que aquests grans patriotes havien de fer, si volien servir de debò a la causa, era impedir l'accés de les furgones de la guàrdia civil des de Soto del Real o Alcalá Meco a la seu Tribunal Suprem.
Els cadells republicans havien d'haver tingut els pebrots de tallar amb pneumàtics encesos els accessos al carrer Villa de París.
Però per fer això caldria ser valent, i aquesta, no és, ni per casualitat, una virtut de la que aquests defensors de la pàtria puguin presumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada