dimecres, 26 d’abril de 2017

100 dies de Donald Trump

La setmana passada la vaig passar als Estats Units per motius professionals. Concretament vaig anar a Columbus, Ohio, al bell mig del Midwest. Em va fer gràcies que aquest viatge coincidís amb la celebració dels primers 100 dies de govern de la nova administració de Donald Trump. No per res de particular, sino perquè els americans hi confereixen una importància especial.

A l'hotel al que m'allotjava vaig aprofitar per anar al gimnàs cada dia i com sigui que les instal·lacions disposaven de cintes amb pantalla de televisió, aprofitava per, mentre corria, veure les notícies de la Fox, de la CNN (ambdues a les antípodes pel que fa a la manera d'entendre política i societat) i em donava la sensació que els Estat Units -i per extensió el món civilitat i al final el planeta Terra- se n'havia d'anar en orris al moment menys pensat.
L'apocalipsi es presentava en forma de potencial revenja per part dels agfanesos als que s'havia llençat  la mare de totes les bombes uns dies abans-en un túnel, si ens hem de cenyir a les informacions proporcionades per la premsa dels Estats Units- o en forma de represàlia per les actuacions de França o en forma de resposta a l'atac de l'aerodrom militar d'Alep a Síria.

Sigui com sigui, és fascinant la diferència entre aquesta Amèrica mediatitzada, profundament preocupada per un entorn de política internacional que els  importava tres pitus fins fa quatre dies, que eleva a la categoria de notícia catastròfica cada paraula o gest que pronuncia un membre de la Casa Blanca,  versus l'Amèrica real.

La realitat del carrer, és la que he palpat aquesta setmana a través de la Cambra de Comerç de l'Estat d'Ohio. La realitat és que la gent de carrer, a Ohio, i per extensió em diuen que a tota la regió del Midwest, és que hi ha una situació de feina que ratlla la plena ocupació (3,5% en promig a tot l'estat). La realitat és que s'està invertint en infrastructura, i que el model industrial que s'està desenvolupament és el que li cal a la regió, basat en alta tecnologia i en indústries de valor afegit (per posar-ho en contrast amb la feina a qaulsevol preu, probablement de molt baixa qualitat que reclamava en Donald Trump).

Aquest nou concepte és el que caldria importar a tots els nivells al món mundial, començant per Catalunya.

La realitat del carrer -almenys al Midwest dels Estats Units i probablement a la resta del món civilitat- és que la gent vol feina i no pas problemes ni molt menys corrupción, i que cada vegada està més allunyada de la clase política que suposadament li ha de facilitar la vida.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada