Aquest estiu hem passat les vacances a la Sant Antoni de Calonge, després de dos estius sortint a voltar per aquests mons de Déu. Sense pràcticament agafar el cotxe i sense bellugar-nos massa de Sant Antoni, més enllà d'un final de festa en moto amb els meus dos fills per a fer un tram, gairebé la mitat de la la Transpirenaica: Girona-Biescas i tornada per Barbastre-Lleida-Girona, 1.150 kilòmetres en tres dies extraordinaris de corbes i nou ports de muntanya.
Durant aquest dies de vacances m'he dedicat a llegir (la darrera biografia de Josep Pla, fonamentalment), fer esport, passejar, anar a algun concert (el dels Amics de les Arts al Castell de Calonge va ser senzillament extraordinari), a algun restaurant, i a fer d'observador-antropòleg, una de les meves passions.
I de totes aquestes observacions antropològiques en destaco les següents, més enllà d'aquesta sensació creixent de forma accelerada que el canvi climàtic és una realitat que ja afecta les nostres vides i que això només sembla un tastet del que continuarà succeint any rere any a menys que no hi hagi un canvi de paradigma en el comportament humà que no sembla que hagi d'arribar a curt termini (i potser quan arribi ja serà massa tard):
- He vist molts turistes passejant i a la platja però no hi ha hagut ple ni als hotels, ni apartaments ni als restaurants. Només els campings han penjat el cartell i els supermercats han esgotat existències. Però la sensació és que el consum de lleure està en màxims.
- Aquesta percepció ve reforçada per una notícia llegida ahir en premsa de dades publicades pel Banc d'Espanya que diu que entre març i juny d'aquest any el volum de concessió de crèdits al consum (no hipotecari) va arribar als 16.762 milions d'euros, un 12% superior a l'any 2025 i que triplica la xifra de fa deu anys i això és un clar indici que part de la despesa vacacional pàtria es fa contra crèdit, sia per a comprar-se un cotxe nou (la progressió de les matriculacions de vehicles, al menys, des d'una perspectiva subjectiva és impressionant...), sia per anar de vacances. Un mal símptoma macroeconòmic.
- Però aquest consum, és més quantitatiu que qualitatiu. Si bé hi ha alguns punts concrets de la Costa Brava centre com ara Begur o Calella de Palafrugell que continuen essent pols d'atracció de turistes d'alt poder adquisitiu, d'altres, com Palamós o Platja d'Aro, acumulen un tipus de turisme que aporta un valor molt reduït. Vaig veure un capvespre a La Fosca, la platja inundada de turistes de càmping sopant amb les tovallores, a cop de pizza, hamburgueses, nuggets i vi barat. Òbviament no tinc res contra el turisme de càmping, però crec que aquests tipus de comportaments haurien d'estar prohibits per alguna ordenaná municipal.
- He vist famílies asseure's a un restaurant, mirar la carta, veure els preus, aixecar-se i marxar. Un acte acte de dignitat que honora qui el fa, però com jo dic (i m'aplico a mi mateix), si no pots anar de vacances perquè no t'ho pots permetre, queda't a casa, acabaràs estalviant diners, discussions familiars i maldecaps.
- També he constatat (no és cap estudi estadístic però sí una inferència basada en la observació, contrastada en converses amb moltes altres persones), que el "topless" a les platges ha passat a millor vida, al menys entre les noies fins a la franja de fins a 30-40 anys. Es llueixen tanges molt petits (de forma molt generalitzada entre aquest col·lectiu) però totes porten el sostenidor. En canvi de 50 cap endavant el "topless" continua tan vigent com quan es va posar de moda ja fa molts anys. No sé si això es deiu a una onada de puritanisme impulsat pels corrents d'extrema dreta, per por a les fotografies no autoritzades que acaben a les xarxes socials, per por al càncer de pell, o per una combinació de les anteriors, en tot cas, és una constatació que no he trobat ningú que desmenteixi. Anem enrere en llibertats individuals? No puc afirmar-ho però no deixa de ser un potent element de reflexió.
- Els preus estan disparats. La inflació estadística que publica l'INE és això, estadística però no es correpon amb les percepcions que té el consumidor cada vegada que fa un acte de compre.
- El sector immobiliari continua una perillosa escalada especulativa que fa pensar molt en el que va passar el 2008 (hi ha diferències estructurals importants com ara el nivell de concessió d'hipoteques li la gran liquiditat que hi ha al mercat). La crisi de l'habitatge ordinari no s'atura però els preus de les segones residències estan pels núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada