Sóc als Estats Units en viatge professional i malgrat algunes objeccions que vaig escriure en un article anterior en relació a la despesa pública en un viatge d'un cap d'estat, en aquest cas del representant de Déu a la Terra, i de l'Estat del Vaticà, he de reconèixer que havent vist la cerimònia de benedicció de la Torre de Jesús per part del Papa Lleó XIV, em sap greu haver-me perdut el directe.
La vaig veure parcialment, a la cinta de córrer d'un hotel, en un resum llarg que en feia la cadena de televisió NBC i que anunciava la benedicció de la torre de la catedral que va concebre i començar a construir l'arquitecte "Antonio Gowdy", encara que costi de creure -especialment tractant-se d'un canal de televisió molt respectable- així és com va sortit sotsretolat a la part inferior de la pantalla, mentre una periodista de la cadena informava de l'acte des de l'exterior de la Sagrada Família. Vull pensar que el fet que es tractés d'imatges enregistrades feia poques hores va propiciar que no s'acabés de revisar tota la informació (encara que en una de les 3 grans cadenes de televisió nord-americanes, l'errada és de jutjat de guàrdia).
La qüestió però és que les imatges, que després he vist repetides als portals de 3Cat, TVE i 2Cat m'han impressionat, i de valent. M'han recordat moltíssim aquell gran i màgic moment vital televisiu que van suposar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (aleshores jo feia pocs dies que havia tornat dels Estats Units per instal·lar-me a Barcelona), un espectacle que va fer bocabadar el món i va posar Barcelona definitivament al mapa mundial (massa i tot, vist amb perspectiva).
Em va quedar gravada a la memòria per sempre més -suposo que a molts de la meva generació també- la genial retransmissió en directe del realitzador Manuel Huerga, en particular aquella imatge de l'arquer Antonio Rebollo encenent la flama de les Olimpíades al pebeter de l'estadi de Montjuic. La realització televisiva va ser tan impactant que durant molts dies (fins que es va començar a parlar més endavant del "making off") vaig estar convençut durant molt de temps que la fletxa havia encertat el pebeter...
Doncs el 2026, a la Sagrada Família, al cor de l'Eixample barceloní, els mestres de la màgia televisiva ho han tornat a petar. Una realització quasi cinematogràfica en directe té un mèrit espectacular -després he llegit que la realització a estat a cura de Paulí Subirà (un històric d'espectacles televisius de gran format) i Igor Cortadellas, a càrrec de la direcció creativa- que han fet servir una tecnologia de rodatge anomenada "Cinema Live" mai utilitzada abans a Europa en una emissió de televisió en directe i que ha estat possible gràcies a una col·laboració amb les multinacionals Fuji i Sony.
Amb independència de la religiositat que hom pugui sentir, la cerimònia ha estat l'exaltació de la creativitat, l'art i la bellesa en estat pur. L'arquitecte de Déu, segur que se n'hauria sentit molt satisfet.
I el món sencer n'ha parlat. Els Catalans i Barcelona ho han tornat a petar. Aquí als Estats Units la benedicció a la Sagrada Família ha estat ressaltada per tota la premsa i ha estat notícia destacada a tots els canals de televisió, eclipsant fins i tot la inauguració del mundial de futbol.
Malgrat les polèmiques sobre la llengua, malgrat el més que trist i lamentable paper del cardenal Omella -que callant hagués quedat molt millor-, malgrat l'expulsió de 600 cantaires per portar estelades a la carpeta de les partitures, malgrat el dispendi de 25 milions d'euros públics en costos de la visita de Lleó XIV a Espanya (dels quals un part important a Catalunya) i malgrat altres poc oportunes consideracions polítiques, la brillantor d'una cerimònia única és un actiu que ha despertat admiració a tot arreu i que ha eclipsat les celebracions que Lleó XIV va fer a Madrid, i per golejada.
Que fins i tot anticatalans con la senyora Isabel Díaz Ayuso (va publicar un Twitt amb un vídeo i un comentari que deia "que belleza") o el polèmic Juan Soto Ivars hagin elogiat l'espectacle de la Sagrada Família diu molt a favor nostre i com escrivia algun periodista ahir, podem estar d'acord en el "Catalunya 5 - Madrid 0"). Madrid va guanyar en el bany de masses, d'això no hi ha dubte, però pel que fa a la grandiositat de tot plegat: del temple, de la història, de Gaudí, de la cerimònia mil·limètricament preparada, dels cors, de l'espectacle de drons, del castell de focs artificials, de la realització televisiva digna dels millors estudis de Hollywood, no hi ha discussió possible. Barcelona en surt reforçada.
No deixa de ser una injecció d'autoestima en un moment en que la moral col·lectiva és tan a tocar del terra, que fets com aquests, es sigui o no es sigui religiós, omplen d'orgull i fan creure, ni que sigui per una estona, en una espiritualitat que està molt per damunt de les misèries humanes.
En aquest sentit, l'arquitecte de Déu i el seu representant a la Terra s'han unit en una cerimònia única que recordarem la resta de les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada