El 20 de febrer de 2015 vaig escriure un artícle en aquest blog en el que em referia -per segona vegada- a un article en el que mencionava que l'escriptor Gregorio Morán, que va morir aquest mes de febrer, havia estat censurat per La Vanguardia en impedir la publicació d'un article a la seva columna "Sabatinas intempestivas" que est titulava "Las trampas del redentor". L'article, explicava, ja el 1999, com Jordi Pujol girava la cara cap a un altre cantó mentre la seva família s'anava enriquint a base d'utilització de la influència del seu pare.
Ja veníem del cas Banca Catalana, que en època del PSOE de Felipe González, va acabar amb la liquidació de l'entitat que havia dirigit Jordi Pujol i amb una querella de la fiscalia (Mena i Jiménez Villarejo) que va acabar en el sobresseiment del cas l'any 1990.
Després va passar el que va passar. Des de la col·lecció de cotxes del primogenit fins als escàndols dels missals andorrans, les adjudicacions d'ITV's, etc., etc., etc.
Dit sigui de passada que mai vaig ser un gran pujolista tot i que li vaig reconèixer el mèrit d'haver estat capaç de fer molt per Catalunya (malgrat estar envoltat de corrupció i permetre, de facto, la corrupció de tota la seva família, Marta Ferrussola inclosa) i de ser un gran patriota.
Ara bé, aquesta anomalia anomenada Audiencia Nacional, que no oblidem que es va crear per jutjar delictes d'alta gravetat i/o relevància social com ara terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes econòmics que causin greus perjudicis a l'economia espanyola (la definició l'he extret del lloc-web d'aquest organisme) està jutjant la família Pujol des de novembre de 2025.
Tot això és conegut, i si veritablement hi ha hagut delictes i aquests s'arriben a acreditar (fins ara, pel que he seguit del judici, hi ha molt pocs elements provatoris clars) doncs que recaigui tot el pes de la llei pels que haguin delinquit, que sembla clar que ho han fet Jordi Pujol Ferrussola (que ja va passar uns mesos en presó preventiva), Oriol Pujol Ferrussola i Oleguer Pujol Ferrussola.
Ara bé, fer declarar a Madrid a Jordi Pujol Soley, amb 96 anys i un precari estat de salut, refrendat per informes forenses que acrediten que Pujol no està en condicions ni físiques ni mentals per a declarar, em sembla d'un acarnissament del tot innecessari.
Que el president del tribunal digui que no es poden fer discriminacions per edat ("edatisme" en diu el bon senyor...) es sembla sarcasme de la pitjor classe. A Espanya, amb una població reclusa d'unes 60.000 persones, només un 0,8% són majors de 70 anys, ja que la immensa majoria de persones d'aquesta edat compleixen les penes a casa seva o simplement queden exonerats d'entrar a presó per motius de salut.
Que a un senyor que ho ha estat tot i que una vegada destapada "la deixa de l'avi Florenci" (pare de Pujol Soley) li van retirar tots els mèrits, distincions, pensió a la que tenen dret els ex-presidents de la Generalitat no hi ha cap necessitat de maltractar-lo d'aquesta manera.
Es tracta ni més ni menys d'acarnissament de l'estament judicial espanyol, l'escarni de qui va ser durant 20 anys l'home més poderós de Catalunya, i un dels polítics amb més influència a l'estat espanyol. L'Audiència Nacioanal i el seu president volen humiliar a un ancià de 96 anys que té una salut feble i un estat mental qüestionable.
Jordi Pujol i Soley haurà de ser a Madrid dilluns al matí. I sortirà a tots els telenotícies, malgrat que se l'autoritzi a entrar en cotxe al jutjat. Serà una humiliació que serà molt celebrada a Madrid.
Tot plegat fa un tuf anticatalà que es veu a kilòmetres de distància. Per què no fan el mateix amb el rei d'Espanya, que supera amb escreix la corrupció de la família Pujol? Doncs perquè l'artífex de la sacrosanta i indisoluble unitat de l'Espanya imperial és justament el representant de tot el contrari que representa Pujol. Perquè el "deep state" no té una Audiència Nacional que el jutgi. El "deep state" està per sobre del bé i del mal. Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada