El dia 2 d'agost la "societat gastronòmica S'Alguer-Cabrenys" va celebrar un dinar de germanor a la barraca de l'amic Joan Gómez a S'Alguer (la darrera abans d'arribar a la platja de Castell), tradició que es va mantenint des de fa anys i que aplega més d'una vintena d'amics que ens vam conèixer quan cursàvem l'antic "EGB", i que ens venim arrossegant plegats des de fa més de cinquanta anys, des que vam començar junts a primer de bàsica (alguns fins i tot abans, a pàrvuls).
Pels que no coneguin el paratge els diré que es tracta d'una zona natural privilegiada, essència de la Costa Brava centre, que discorre per un camí de ronda que sortint de la platja de la Fosca arriba a les barraques de S'Alguer, passant per la Pineda d'en Gori. Aquesta pineda (la part més allunyada de la costa) ja va patir una agressió urbanística el 2018 quan a la part privada de la mateixa s'hi van construir dos blocs d'habitatges, malgrat l'oposició de molts ciutadans que es van organitzar en una plataforma que es va anomenar "Salvem la Pineda d'en Gori".
Aquell dissabte d'agost quan vaig arribar a la zona on es poden deixar els vehicles i vaig enfilar el camí que baixa per la pineda cap al camí de ronda vaig veure tot un seguit de creus blanques penjades dels arbres on s'hi podia llegir "SOS Pineda d'en Gori" i un grup de persones (que semblaven preparar una protesta)...vaig veure clarament que es preparava la següent fase de destrucció, en el que sembla la promoció d'un tercer bloc d'habitatges, ja a tocar de la zona pública de la pineda (des de la modificació del POUM de Palamós l'any 2008). En arribar a la barraca de S'Alguer un dels companys em va confirmar que es preparava una nova promoció.
La voracitat del món del ciment i la pedra és insaciable. Mai no en tenen prou, i el que és pitjor és que aquestes agressions són possibles gràcies a la col·laboració (per acció o per omissió) dels diferents governs municipals, tant fa del color que siguin (la primera fase de destrucció de la pineda va tenir lloc durant el mandat de la Teresa Ferrés, que aleshores militava al PSC).
Però no n'hi ha prou, de destrucció a La Fosca. Avui mateix, tretze d'agost, s'ha fet pública una sentència del jutjat administratiu de Girona que declara nul el projecte d'urbanització de la pineda de l'antic càmping La Fosca (https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2025/08/13/sentencia-declara-nul-projecte-urbanitzat-pineda-fosca-palamos-120557055.html).
L'obra es va tramitar com a "obra local municipal", i el jutge afirma en la seva sentència que la promotora intentava "evitar així els requisits legals i ambientals propis d'un projecte urbanístic". Naturalment la promotora va fer trampes, però això només va ser possible perquè va comptar amb la complicitat de l'Ajuntament de Palamós, que malgrat una evidència tan empírica com aquesta, continua defensant avui que el projecte va complir estrictament amb la legalitat. Ceguera? Prevaricació? Tal vegada una barreja d'amdues.
L'altre dia fent esport vaig aturar-me a la zona on s'està cometent el darrer atemptat, on tot sigui dit, bona part del mal ja està fet, digui el que digui la sentència, que malauradament arriba tard, i em va fer una sotregada veure els pins que estaven marcats amb una ics de color vermell, senyal inequívoc que l'execució d'aquells arbres és imminent.
Si els nostres polítics fossin veritables representants de la majoria, del poble que els va votar (especialment tenint en comptes que "suposadament" el govern municipal de Palamós és d'"esquerres"), farien el que calgués per a contribuir a que aquesta sentència s'executés el més ràpidament possible, restaurant al màxim la pineda, però, com no podia ser d'altra manera, el que han fet ha estat posicionar-se sistemàticament a favor de la promotora.
A la pàgina web de "Soscostabrava.cat" es poden obtenir detalls de com va anar tot plegat. Només els en citaré un fragment que denota de forma clara l'actuació dels polítics: "Fa 4 anys es van presentar més d'un miler de signatures de ciutadans que demanaven a l'Ajuntament de Palamós la modificació del planejament urbanístic per preservar la pineda i impedir la seva urbanització, alhora que van sol·lictar la seva adquisició per formar part del patrimoni públic de sòl municial. El Consistori mai va contestar aquesta petició, alhora que va promoure i aprovar el Projecte d'Urbanització per Acord d'11 de maç de 2020, i va desestimar el recurs de reposició presentat per les Associacions, per Decret d'Alcaldia de 26 d'Octubre de 2020". Així actúen els representants del poble tantes i tantes vegades...
Tinc 59 anys i mai abans, ni en plena embriaguesa de ciment i formigó el 2007-2008 -abans que esclatés tot plegat-, havia vist tantes grues i tanta construcció a la Costa Brava centre. És la forma que tenen els consistoris de cobrir els dèficits pressupostaris municipals. Fan com el Barça, es venen patrimoni futur a canvi de la supervivència a curt termini.
Pa per avui i fam per a les futures generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada