Monos vestits

Escrivia Arturo San Agustín, periodista de El Periódico de Catalunya, arran de la Guerra del Golf  de 1991 que els humans no són altra cosa que "monos vestits", en un article brillant que he estat incapaç de recuperar (prova inequívoca que els referenciaments dels grans motors de cerca van començar fa pràcticament 4 dies). "

Hi feia referència en copsar la por dels soldats iraquians, molts adolescents, gairebé nens encara, en adonar-se del desplegament de mitjans de la coalicció internacional que va respondre a la invasió de Kuwait per part de l'Irak de Saddam Hussein el 2 d'agost de 1990. Han passat gairebé 35 anys i recordo aquella guerra com la primera televisada de la història en directe per la CNN, quan jo vivia a Chicago. Les imatges des dels bombarders nord-americans encara ara les tinc ben presents a la memòria. No sabíem ben bé si allò era un videojoc o la retransmissió d'una guerra en directe. Va resultar que ho era.

I no hem après res. I així continuem i així va el món al que ens ha tocat viure.

La pandèmia de la Covid havia de marcar un abans i un després a la vida dels humans i a la nostra relaciò amb el Planeta: havíem de viatjar menys, havíem de consumir menys, havíem de parlar més, havíem de disminuir els desplaçaments, ens havíem d'agermanar com a un sol poble...I cinc anys després no només hem tornat on érem, sinó que fins i tot ho hem empitjorat: més viatges, més contaminació, més turisme, més desastres climàtics, més escalfament global. I anem a pitjor.

Si ens adonem del que està passant aquests dies de bàrbars i cretins, hem tornat als temps dels "monos vestits". O potser és que no ens havíem adonat que mai no havíem deixat de ser-ho, i alguns se senten orgullosos de mostrar que els seus instints més primaris i atàvics són molt més poderosos que la tecnologia i la intel·ligència artificial. Monos vestits.

Aquests dies més que mai, estem vivim en un nou ordre mundial en el qual el diàleg, la fraternitat universal i les grans enteses mundials han deixat pas a la força bruta i la fatxenderia, en uns exercicis que deixen descol·locats la majoria de ciutadans decents del planeta.

El nou ordre mundial que vol imposar la màfia de Donald Trump, Putin, Netanyahu i d'altres de la mateixa calanya, es basa estrictament en la força bruta i en qui "els té més grans" (tot i que les declaracions de l'actriu porno "Stormy Daniels" a la que Trump li va volen comprar el silenci afirmen que el president "la té molt petita"). 

Tan és així la cosa que l'Europa bressol de la civilització tal com la coneixem avui, ha decidit rearmar-se. La presidenta Von der Leyen ha anunciat un programa multimil·lionari d'inversió armamentística valorat en 800.000 milions d'euros, tot afirmant amb convicció que Europa ha de poder defensar-se. De quí, em pregunto jo? De Rússia? Un país amb un PIB per càpita de 14.500 dòlars que no fabrica pràcticament res (la Unió Europea té un PIB per càpita de 38.500 dòlars) i a qui la Unió Europea triplica en població? Jo no tinc clara la resposta i diria que moltíssima gent pensa com jo.

En el nou ordre mundial la cosa va de pebrots i de qui té la pistola més gran, ja que amb aquests dos principis fins i tot la justícia se la passen pel folre.

Monos vestits.