Doncs hem hagut d'esperar, de fet gairebé dos anys, per a tenir una segona novel·la de Rodríguez Sirvent: "Crispetes de matinada", editorial La Campana, Penguin Random House, que va resultar la novel·la en Català més venuda del darrer Sant Jordi.
Doncs bé, vaig comprar el llibre per Sant Jordi (tot i que com saben els meus lectors jo compro llibres tot l'any).
Crispetes de matinada, és una mena de continuació de la seva primera novel·la Les calces al sol que s'ambienta a principis dels anys 2000 a Atlanta, on la protagonista, Rita Racons, acaba fent d'aupair per pura casualitat, i fa gràcia recordar que els telèfons eren tots "nokia", que tot just començava l'eclosió de "Facebook" i que 'iPhone acabava de ser llançat al mercat. La protagonista, Rita Racons, descobreix els Starbucks i que allà et serveixen qualsevol cosa excepte un cafè normal.
Doncs vuit anys després, la Rita Racons torna a Barcelona i ens la trobem treballant de comercial de vins en un primer capítol histriònic que succeeix a Tòquio. L'arrencada de "Crispetes" és doncs trepidant i divertida con les "Calces" i promet una segona dossi d'aventures i desventures del cap boig que és la seva protagonista. Aquesta segona novel·la, tot i fer moltes referències a la primera, es pot llegir de forma totalment independent, no cal haver llegit la primera.
Com en la primera novel·la, hi ha una part d'autobiografia en aquesta continuació, on l'antropia, les ganes de viure i un cert hippiesme conceptual que ens acaba situant en una mena d'espai de co-working on hi passen les coses més inversemblants.
La novel·la, de 458 pàgines és molt àgil, a l'igual que la primera, està molt ben escrita i continua conservant aquell punt de frescor i bogeria que ens va enamorar a Les calces al sol. Potser, una excessiva profussió de personatges (molts d'ells segur que inspirats en la més absoluta realitat) i potser....
Com a nota i per a posar-hi un "però", -insisteixo però que el llibre m'ha agradat molt- he de dir que les sèries novel·lades protagonitades per la mateixa persona tenen riscos. No només d'encasellament en un personatge i una determinada tipologia d'històries (ja saps d'entrada com acabarà tot plegat i això -naturalment- resta interès), sino que, una vegada exhaurida la novetat, córre el risc d'incórrer en repeticions i en minvar la curiositat per a continuar llegint.
L'Antoni Bassas, fent una ressenya molt positiva de "Les calces al sol" escrivia: "Una opera prima amb una protagonista tan de carn i ossos que la voldríem seguir en pròximes aventures". Certament, ho subscric. Però crec que la Rita Racons ja ha donat, vitalment i literària, tot allò que podia oferir, i que en el seu proper treball, la Regina hauria d'explorar nous formats, noves històries, nous protagonistes. La Regina Rodríguez té prou talent com per a fer-ho.
Si no, hi ha el risc, que una tercera part amb les aventures de la Rita Racons no convenci ni atregui com les dues anteriors. Em va passar recentment això amb la Freida McFadden i la seva sèrie "L'Assistenta". La primera novel·la va ser una alenada d'aire fresc, la segona va ser una continuació prou interessant. La tercera em va cansar tant que ja no he llegit cap altre novel·la de les moltes que ha escrit d'aquesta nissaga.
