Aquests darrers dies hem assistit al Congreso de los Diputados, a les esperpèntiques sessions de preguntes a quatre dels pesos pesants del PP de l'època del Procés: Jorge Fernández Díaz, Mariano Rajoy Brey (també conegut com M punto Rajoy), María Dolores de Cospedal i Alicia Fernández Camacho i les seves respostes, que podem resumir, com a la cançó d'en Joaquín Sabina, en un escuet: "Lo niego todo".
Segurament la paraula esperpent queda curta en veure la facilitat amb la que menteixen determinats personatges. Una de les grans involucions a les que la nostra societat s'ha vist confrontada en els darrers temps és l'haver d'acceptar amb total resignació (i frustració) la impunitat amb la que menteixen els polítics.
Aquesta ha esdevingut una norma gairebé universal, si no, que els ho preguntin a les noves fornades de polítics populistes, des de Donald Trump a Orban o Meloni, passant per Albise Pérez, Abascal, Lepen o Orriols, individus pels que la màxima sembla ser la més maquiavèl·lica de totes, és a dir, defensar fins a l'extenuació de l'adversari -que ells consideren directament enemic- que el fi (manar i mantenir els privilegis de la seva tribu) ho justifica tot, i en particular la desinformació, la mentida sistemàtica i la invocació a l'oblit o a la ignorància (jo no sé res, jo no recordo res).
Hem assistit amb llum i taquígrafs a les respostes de Fernández Díaz, Rajoy, de Cospedal i Fernández Camacho (que com Fernández Díaz han mostrat un especial ressentiment per la terra que els va acollir durant tants anys) a les qüestions que els han posat els membres de la comissió d'investigació de l'anomenada "Operació Catalunya" i francament, no per no tenir clar que aquesta comissió no treuria l'aigua clara de res, no em sento més avergonyit i estafat com a ciutadà i pagador d'impostos.
És escandalós que aquestes persones neguin que hagi existit una "Operació Catalunya" pagada amb diners del ministerio del interior quan tots quatre hi van estar implicats fins al moll de l'os...I que invoquin desmemòria a moltes de les preguntes a les que els van sotmetre.
M'indigno especialment quan penso en les persones que de forma vil van ser greument perjudicades simplement per a defensar les seves idees: els comptes falsos a Suïssa de l'alcalde Xavier Trias, o els comptes falsos a Andorra del president Artur Mas, l'acarnissament judicial amb el suport prevaricador de la magistrada Lamela contra en Sandro Rosell i en Joan Besolí que van passar 645 dies en presó preventiva, o per posar un altre dels exemples més punyents -i dels que se n'ha parlat molt poc- la crueltat amb el que l'aparell unionista espanyol va posar en marxa una maniobra (auspiciada fins i tot per la CIA - o com a mínim amb la col·laboració-) per a obtenir comptes a Andorra de la família Pujol i d'altres polítics independentistes catalans que va arribar a acabar amb la intervenció i posterior liquidació de la Banca Privada d'Andorra (BPA) de la que la família Cierco n'era accionista majoritària, i de la seva filial Banco de Madrid.
Veure la Sánchez Camacho, autora de la "llista negra" dels independentistes amb els que s'havia d'acabar, mentint d'aquella manera i al damunt fent-se la ofesa (és l'estratègia que utilitzen més comunment els mentiders) em va fer venir arcades.
Quan hi ha en joc la sagrada unitat de la pàtria espanyola, tot és possible.
Però, després de l'extraordinari treball d'investigació portat a terme pel periodista de RAC1 Jordi de Planell, i de sentir les gravacions que va conseguir i que es van poder sentir a la Comissió (cara de pòker de la de Cospedadal, impertèrrita) tots diuen el mateix: "no reconec aquesta conversa, això és una gravació manipulada amb intel·ligència artificial"....
No pot haver-hi escusa més burda i poc creïble. Aquestes gravacions convenientment analitzades per perits especialistes podrien ser una prova clau de mentida i prevaricació que en un país normal podria portar en última instància a aquestes quatre persones investigades a la presó.
Però ja se sap que quan la causa és un bé superior com la unitat d'Espanya, tot s'hi val i als herois que la defensen se'ls protegeix contra vents i marees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada