A l'igual que en el cas del referèndum per Escòcia el setembre del 2014 (com passa el temps!!!), em sap molt greu haver-la encertat en el meu pronòstic sobre el que passaria al les eleccions presidencials nord-americanes.
Algunes persones que segueixen habitualment el meu blog m'escrivien el dia 6 de novembre, quan el vaig publicar: "Tan de bo t'equivoquis", però la realitat és tossuda i el missatge populista ha calat en un nombre considerable d'americans empobrits i decebuts dels seus polítics, i el vot de la por, el vot de la desesperació, el vot de càstig al "Establishment", s'ha acabat imposant.
De fet, en termes de vots individuals emesos, la situació ha estat gairebé d'un empat tècnic: 47,7% per Clinton i 47,5% per Trump, i més de 200.000 vots més per la candidata demòcrata, però els vots de més que Hillary Clinton ha tret a Califòrnia o Nova York no li han servit de res. El sistema electoral nord-americà, d'elecció indirecta, penalitza no guanyar en un nombre prou gran d'estats. I aquest ha estat el drama de la candidata demòcrata.
De tot això però, hi ha dues reflexions d'emergència que voldria fer (avui una bona amiga meva ja em demanava una reflexió d'urgència a les 7 del matí, quan la victòria d'en Trump es veia a venir però encara no estava confirmada) tenen pot a veure amb el nou president electe (això serà objecte d'un altre blog un dia d'aquests).
La primera reflexió és que les empreses d'enquestes electorals acabaran desapareixent dels mapes mundials per fallida tècnica: ningú no comprarà mai més els seus serveis. És absolutament impressionant els flagrants errors de les empreses de demoscòpia. En el cas del "Brexit" no només van ser les empreses d'enquestes electorals, sinó també les cases d'apostes. Ningú no la va encertar. Per tant, cal una revisió profunda de què és el que s'està fent malament per evitar, ara seriosament, que els ciutadans deixem de poder disposar d'enquestes. Els experts en estadística, sociologia i demoscòpia no tenen altre remei que organitzar un congrés mundial extraordinari i fer-s'ho mirar molt seriosament: ningú no havia fallat mai en un pronòstic tan estrepitosament com en els casos del "Brexit" i de les presidencials nord-americanes.
I la segona és aquesta extraordinària capacitat d'adaptació al canvi i a allò inesperat que tenen el que en argot periodístic i econòmic s'acostuma a anomenar: "els mercats". A les sis del matí d'avui en donar-se per més que probable la improbable victòria de Trump, l'or -valor refugi per excel·lència- pujava un 4%, el dòlar s'enfonsava contra les principals divises, els futurs de les borses es fotien castanyes espectaculars, les borses asiàtiques queien en picat i les borses europees obrien amb davallades d'entre el 3 i el 4%,
Però tot ha estat sentit al president electe en el seu primer discurs just després de confirmar-se oficialment el resultat: simpàtic, conciliador, familiar, reposat, felicitant a la rival que insultava i volia tancar a la presó només uns dies abans,,... i "els mercats" han canviat la tendència de forma radical. L'or ha baixat, el dòlar s'ha enfortit, i les borses europees han tancat amb guanys moderats -expecte l'IBEX 35 que ha patit un lleuger descens- i hores d'ara el Dow Jones i el Nasdaq "progressen adequadament" (en verd totes dues). Em recorda també el cas del "Brexit" el dia després: davallades espectaculars de les borses (en particular l'IBEX 35) i desplomament de la lliura esterlina: cinc mesos després, tot a tornat a la normalitat i les borses han més que recuperat aquelles pèrdues.
Al mateix moment que en Paul Krugman anuncia l'apocalipsi a "The New Yort Times" -article disponible a l'"Ara" en Català- els "mercats" decideixen que mani qui mani, qui mana de debò és el dòlar, o per ser més exactes, les elits que controlen els dòlars (i els euros, i les lliures, i.....), i aquests, ja se sap, no tenen cap pàtria, i per tant no els fa por perdre'n cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada