L'espectacle a la Casa Blanca la setmana passada en la recepció de Zelenski per part de Donald Trump i el vicepresident J.D. Vance a la trobada prèvia a la reunió pròpiament, amb la premsa assistint-hi en directe, va ser una de les situacions més violentes en diplomàcia internacional que recordo.
Molt pitjor del "Por qué no te callas" del rei Juan Carlos I a Chávez el 2007 a la cimera Iberoamericana o el desplantament que el propi Donald Trump li va fer a la reina Isabel II d'Anglaterra en una visita el 2018, fent-la esperar en arribar 10 minuts tard i trencant totes les normes del protocol.
De fet, Vance i Trump li van parar al pobre Zelenski una trampa a la que l'ucraïnès va caure de quatre grapes. Es sabut que en aquestes reunions entre alts mandataris a les que es troben per a signar acords (en aquest cas el de la cessió de l'explotació de "terres rares" per part d'Ucraïna als Estats Units en compensació al lliurament d'armes i municions i la seva contribució a l'esforç de guerra), aquests ja han estat acordats prèviament pels equips negociadors d'ambdues parts i per tant, la reunió i la signatura dels acords o els contractes esdevenen mers actes protocolaris. Els presidents no han de negociar ni discutir res (ja ho han fet els seus equips per ells) simplement somriure a les càmeres i fer-se fotos signant.
Però heus aquí que Trump i Vance (qui deia pestes del seu president només fa uns anys, recordem-ho) no suporten que ningú es salti el guió i els porti la contrària, especialment Trump, el narcisime i complex d'inferioritat patològic del qual fa que es transformi en un veritable salvatge quan el contradiuen.
Segur que estava tot pactat, i el que va succeir va ser un accident inesperat provocat per un acta d'ira de Donald Trump, però això no fa altra cosa que demostrar que el país més poderós del Planeta està en mans d'un home desequilibrat no només amb trets autoritaris, sinó directament mafiosos.
El capo Donald "Corleone" Trump havia fet venir al seu súbdit Volodimir per oferir-li protecció , en una oferta que no es podia rebutjar, a canvi de 500.000 milions de dòlars en minerals ucraïnesos (talment que en la primera part de la pel·lícula "El Padrino").
Segur que el bo de Zelenski havia anat a la Casa Blanca (no habillat adequadament, com va etzibar-li el propi Trump) amb la intenció d'empassar-se tots el gripaus i signar -a contracor, naturalment- allò que se li plantés al davant, a canvi de seguir comptant amb l'ajut dels nord-americans en forma d'armes i municions.
Però la conversa en directe davant les càmeres de televisió, es va anar enverinant com a conseqüència de la inestabilitat emocional i la xuleria i arrogància de Trump, i es va acabar com el rosari de l'aurora quan Zelenski es va adorar, per l'actitud del seu interlocutor, que allò tenia tota la pinta d'una vulgar extorsió que no li donava cap garantia de seguretat.
Així actuen les màfies, donen als seus súbdits (als que tracten com a quasi-esclaus) promeses de seguretat a canvi de fidelitat, pleitesia i diners, que duren el que dura el bon (o mal humor) del capo. És a dir, fidelitat a canvi de no res.
Zelenski es va atrevir a contradir al capo i tots sabem les conseqüències que allò va comportar: expulsió de la Casa Blanca de males maneres, sense signar els acords i amb l'anunci de la congelació immediata de cap altre ajut militar fins que el "nen dolent" entri en raó.
Marc Marginedas, periodista de El Periódico de Catalunya acaba de presentar un llibre molt interessant sobre el règim de Putin (Marginedas va ser 10 anys corresponsal a Moscou) titulat "Rússia contra el món: més de dues dècades de terrorisme d'estat, segrestaments, màfia i propaganda" (Editorial Península). Doncs paradoxalment els mètodes que està mostrant ja sense cap mena de vergonya el president Trump (i els seus adlàters, entre els que destaca un altre capo mafiós de primera, Elon Musk) se semblen terriblement als que ha utilitzat -i utilitza- Putin, que en dos mesos ha passat de ser un -com a mínim- adversari, a ser gairebé un amic al que li vol treure les sancions i regalar-li una quarta part d'Ucraïna.
Normal, si considerem que els mafiosos són homes d'honor que respecten els respectius territoris on només s'aplica la seva llei. La llei de la Màfia, 2.0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada