Tinc la desgràcia de tenir la seu de la meva empresa a Sant Joan les Fonts i una de les fàbriques més grans de les que gestionem a Valls, on viatjo, com a mínim, un cop a la setmana. El que hauria de ser la més absoluta normalitat, és a dir, que pogués anar a treballar a Valls des de Sant Joan o Girona amb cotxe o amb tren ha esdevingut darrerament un veritable malson. L'autobus, naturalment, està fora de tota consideració, si un pensa treballar com a mínim 3 o 4 horetes.
Les infrastructures de comunicacions han estat històricament un dels grans problemes de la Catalunya infrafinançada. No es tracta de fer de català emprenyat ni rondinaire, sino de cenyir-se al que en Anglès és coneix com a "facts and figures". La Cambra de Contractistes d'Obra Pública de Catalunya xifrava, a finals de 2024, el dèficit d'infrastructura acumulat a Catalunya en 39.369 milions d'Euros, atenció, en els darrers 14 anys. Aquest import, perquè es puguin fer una idea de la magnitud de la tragèdia, representa un 34,5% del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya pel 2024.
Obres a l'estació de La Segrera - 2024. Font: Diari Ara
Especial esment mereixen les infrastructures viàries i ferroviàries. La gran estació intermodal de transport de Barcelona, la de La Segrera, havia d'estar acabada el 2012. Amb molta, molta sort (i creuant els dits) estarà completament acabada i operativa el 2027 (tot i que no hi ha confirmació oficial per part d'Adif, la societat pública que l'any 2024 va gastar un 20% dels euros disponibles per a inversió). En qualsevol país civilitzat hi hauria dimissions i fins i tot responsabilitats civils i/o penals per greu neglicència que afecta al ciutadà, però a Espanya no passa gairebé mai res de res.
A Valls no hi puc anar en tren, perquè l'estació d'alta velocitat està ubicada a un descampat anomenat "Camp de Tarragona", que està completament allunyada de la civilització, a 1/2 hora en cotxe de Tarragona i a una altra 1/2 hora en cotxe de Valls. Els únics que gaudeixen de la situació són els taxistes. A algú li devia d'interessar la requalificació dels terrenys on es va ubicar l'estació, perquè explicació lògica no n'hi ha cap.
Fins a l'eliminació dels peatges, la solució natural -i gairebé única- era l'autopista AP7, fins no fa gaire una via ràpida i segura, amb excepció de la B-30, esdevinguda un infern des que en van eliminar els peatges, ja fa molts anys.
Una simple consulta a Google retorna notícies sobre accidents de trànsit a l'AP7 cada dia de cada dia de cada dia. Una veritable vergonya. No sé quin
iluminati dels socialistes va executar l'eliminació de peatges (una de les pitjors decisions que s'han pres a Catalunya els darrers anys) però l'haurien d'haver condemnat a presó permanent revisable. El 2021 es van eliminar els peatges i naturalment, el trànsit, sobre tot de camions, es va incrementar de manera desproporcionada. Els accidents no han fet altre que augmentar, passant de 318 el 2020 a 473 el 21, 649 el 22, 676 el 23 i 700 el 24. En els dos mesos que portem del 25 ja acumulem 99 accidents.
El dimarts a la B-30 va volcar un altre camió, que portava bestiar. Jo hi vaig quedar atrapat. Resultat? dues hores de retenció. En aquesta mateixa situació, amb accidents ocasionats per camions m'hi he trobat 20 vegades, literal, en els darrers 5 mesos, un per setmana. I he estat afortunat, perquè no he hagut de patir cap retenció de més d'un parell d'hores. N'hi ha que n'hi han passat 4, 5 i fins i tot més.
I els nostres grans gestors, reunits d'urgència, no troben altra solució que aplicar velocitat variable i més controls. Com deia aquell escriptor alacantí, això és com intentar matar dinosaures amb tiraxines. Només hi ha una solució, una i prou, la restitució dels peatges, com a única via de regular l'accés a l'autopista amb el principi -totalment ètic- de pagar per utilitzar.
Em causa estupor estar governat per gent estúpida i mediocre.
Això a l'AP7, però si parlem del caos constant i creixent a la xarxa de Rodalies de Catalunya, n'hi ha també per tancar a la presó a més d'un.
Però en aquest país, quan es tracta dels catalans, sembla que tot estigui permès. Si ens queixem ens titllen d'insolidaris i independentistes. Si no ens queixem, ens donen pel sac. Mentrestant però, part dels partits polítics catalans treuen pit perquè diuen (diuen diuen) que han aconseguit no sé quines competències en immigració. El que deia: són experts en matar dinosaures amb tiraxines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada