Déjà vu

El govern socialista de l'Ajuntment de Barcelona, segurament esperonat pel "Govern de tots" d'en Salvador Illa (em fa gràcia com la propaganda -barata, partidista, innecessària i dilapidadora de recursos públics que haurien d'emprar-se amb major dil·ligència- és inherent a tots els governants, siguin del color que siguin), ha tornat a posar sobre la taula l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. Pel que es veu s'ha arribat a un límit que fa la infrastructura difícilment sostenible.

Resulta que ara m'assabento -disculpin la meva ignorància, un no pot saber de tot- que l'Ajuntament de Barcelona gaudeix del privilegi de tenir a disposició un "Comitè Assessor d'Infrastructures", que pel que he pogut saber, fent una mica de recerca, va ser creat el juliol de 2023.

A que no són capaços d'endevinar qui és el "president" del tal Comitè? Doncs el director general d'Aigües de Banyoles. Els va sonant una mica més? Doncs sí, pels que encara no ho hagin endevinat, es tracta de Santi Vila, llicenciat en Lletres per la Universitat de Girona, títol que naturalment és més que addient per a dirigir Aigües de Banyoles i presidir el Comitè Assessor d'Infrastructures de l'Ajuntament de Barcelona. 

Ja m'agradaria que l'AP7 o Rodalies RENFE funcionessin només la meitat de bé que ho fan les portes giratòries a Catalunya i Espanya. Santi Vila va passar de presentar la seva dimissió com a Conseller d'Empresa i Coneixement (va atornar el diploma d'excel·lència de les PAU al meu fill Adrià el 2017) cinc minuts abans de la declaració de la República Catalana el 26 d'octubre a dirigir Aigües de Banyoles i presidir el Comitè Assessor....

He llegit que es tracta d'un càrrec "no remunerat", però com que no vaig nèixer ahir, no m'ho acabo de creure. Les dietes no es consideren "remuneració".

Però és que a més a més, torno a sentir parlar de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern de no sé quin any ja que sembla que els aragonesos s'hi han posat bé.

I jo em pregunto: hi ha algun polític, que -no ho hem d'oblidar mai- paguem amb els nostres impostos- que de veritat pensi en l'interès general i el bé comú? Com s'atreveixen a parlar de Jocs Olímpics i ampliacions aeroportuàries, totes dues actuacions del tot innecessàries en l'actual context socio-econòmic, amb el merdé que tenim a Catalunya amb els trens i les autopistes?

De debò que hem de permetre que es continuin dilapidant recursos públics en aquestes bestieses injustificables? Perdonin-me el to, però és que em sento molt estafat com a ciutadà i com a contribuent. Ja no parlo dels d'Esquerra i ens de Junts perquè perdo l'equilibri, em marejo i m'entren ganes de vomitar.

De debò, de debò, que no m'estranya que la ciutadania voti cada vegada més opcions de protesta com ara VOX o Aliança Catalana. Si no fes un gran exercici de contenció i ioga, jo també m'ho acabaria plantejant.