Diuen a Madrid una dita d’aquelles que no solen fallar mai (de fet la saviesa popular sol ser la més sàvia de totes, des que el món és món) que "Blanco y en botella, leche", doncs aquesta és la sensació que tinc després de llegir una notícia a El Periódico de Catalunya que explica que l'alcaldessa de Sitges (Aurora Carbonell, ERC) ha negat davant la jutgessa de Vilanova i la Geltrú que no va afavorir el seu fill quan li va concedir un permís temporal per a obrir una parada del mercat municipal a una empresa de la que el fill era soci.
Es tracta d'un cas en el que es jutja un pressumpte delicte de prevaricació per aquesta adjudicació, procedent d'una denuncia anòmina (l'alcaldessa també en té una altra en relació a la Taula del Tercer Sector -un altre camp de mines en el que el dia que s'obrin els calaixos de debò, hi haurà un terratrèmol polític, però això són figues d'un altre paner...). Naturalment l'alcaldessa invoca persecució política, en la mateixa línia que ho feia la Laura Borràs quan fraccionava contractes per a adjudicar digitalitzacions a un amic seu.
No tinc prou informació de context ni és de la meva incumbència si la senyora Carbonell va actuar d'acord amb la legalitat, és perfectament possible que així sigui, però com que la dona del rei, a més a més de ser honrada, ho ha de semblar, jo, si hagués estat alcalde de Sitges, no hagués donat un permís temporal a una empresa participada pel meu fill sense haver anat abans al notari a fer una declaració al respecte.
Aquest és el gran problema de la política mundial: la possibilitat de "tocar cuixa". Per la posició que ocupen tenen no només informació privilegiada sinó la potestat d'afavorir amics, coneguts i saludats. Això és tan humà i tan vell com la vida mateixa. I precisament per això, l'exquisidesa en l'actuació dels servidors públics ha de ser absoluta, sense ni una ombra de sospita.
Malauradament, els casos en són massa freqüents.
El més recent: el que afecta al nou president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca. Aquest senyor està patint recentment una concatenació de casualitats. La primera és que a la seva parella, Vanesa Soler va passar el 3 de març de l'Ajuntament de Finestrat a la Diputació de València de forma temporal (suposem que per conciliació de vida laboral i familiar? però això només ho suposem).
La segona casualitat, aquesta ja és una mica més increïble, és que a finals d'abril la Diputació de València va anunciar que iniciava un "procés d'estabilització" del lloc de treball que ocupa la senyora Soler. Home, això de l'alcaldessa de Sitges podria ser una casualitat, però el cas del Juanfran fa una pudor de socarrim que no es pot aguantar.
Com deu ser de descarat el cas que l'Agència Valenciana Antifrau acaba de començar una investigació...
El president de la Generalitat ha fet unes sàvies declaracions en ser preguntat pels periodistes que diuen literalment: "El que no pot ser és que se sentencïin tots, demano que les conclusions s'extraguin una vegada finalitzi la investigació in no abans".
Naturalment, senyor President, naturalment.
