Només un "geni" com don Mariano Rajoy Brey podía aixecar una polseguera tan gran com la que ha ocasionat per escriure el que pensa en un mitjà de comunicació digital, El Debate, en el que col·labora com a comentarista del mundial de futbol.
Més que polseguera, gairebé ha creat un conflicte d'estat, quan, en parlar de la selecció de futbol francesa, va escriure, abans d'ahir: "(...). Tiene, además, una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses". I es va quedar tan ample.
És el que té el "campechanismo" de persones que pertanyen a una altra època, que per sort, està en vies d'extinció, al menys per a una gran majoria de la societat. Estic del tot convençut que Rajoy va escriure el que va escriure sense cap mena de mala fe. Li va sortir de l'ànima, perquè és el que ell creu.
De res deu servir que 23 dels 26 jugadors de la selecció francesa hagin nascut a França. El que don Mariano hi veu, són persones de raça negra, i això és incompatible amb la seva concepció del món, la que li van ensenyar a l'escola i que hores d'ara encara està convençut que és l'única visió possible de la realitat: a Europa els seus ciutadans són blancs i de tradició, educació i formació judeo-cristiana.
Si el pobre Rajoy hagués pensat ni que fos per un instant el merder que podrien generar les seves paraules, estic segur que no les hauria escrit.
Hi ha hagut una reacció en cadena no només a França sinó a bona part del món civilitzat. Mitjans de comunicació de tot el món se n'han fet ressó i fins i tot el més alt representant de la diplomàcia francesa, el ministre francès d'afers exteriors, Jean-Noël Barrot, ha declarat: "D'una vegada per totes, França no té color de pell. Qualsevol afirmació en sentit contrari és una estupidesa, racisme, o una combinació d'ambdues". El ministre de l'interior va titllar les declaracions d'inacceptables i naturalment, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat l'oportunitat per a dir que Rajoy "avergonyeix Espanya amb declaracions xenòfobes".
El mal ja està fet i òbviament d'aquí a quatre dies ningú no se'n recordarà, però sí que és cert que un sentiment imbuït d'una superioritat moral -i racial- apresa, transmesa i compartida durant molts anys per a la majoria de ciutadans europeus, s'ha esvaït en un periode de temps tan curt (quan jo era jove, a les cavalcades del rei negre tots els participants eren blancs als que es pintava la cara, simplement, no hi havia persones de raça negra vivint entre nosaltres i d'això no fa dos segles, sinó 40 anys) que hi ha un col·lectiu important de gent -sobre tot d'una certa edat- no ho ha acabat de païr.
Els d'esquerres s'esquincen els vestits titllant de racistes i xenòfobs a tots els que opinen que Europa hauria de ser blanca però és cert, que, amb independència que les declaracions de Rajoy són una barbaritat poc meditada - l'autocensura i la correcció política són fonamentals en uns temps en els que tothom té la pell molt fina-, i ha un corrent creixent de gent que pensa com en Mariano Rajoy, i que cansats d'aquesta correcció política, han dit prou i pensen que la selecció francesa no pot estar formada gairebé de forma exclussiva per jugadors de raça negra.
Precisament com que hi ha molta gent que, encara que no quedi gens bé dir-ho, pensen com en Mariano Rajoy, l'extrema dreta està agafant una volada que fa més aviat molta por. Que Aliança Catalana tingui una intenció de vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya que els podria fer passar de 2 diputats a 25 és una realitat alarmant, però és una conseqüència del sentiment de moltes persones que la immigració i la seguretat ciutadana constitueixen els principals problemes de Catalunya, després de l'habitatge.
La bestiesa que ha dit en Mariano Rajoy és deplorable, però segur que la senyora Marine Lepen, candidata a les properes presidencials franceses, no li farà cap comentari queixant-se si ha llegit la declaració, més aviat ferà una mueca i perfilarà un mig somriure.
