La derrota de la candidatura de Barcelona com a seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en el seu acrònim en Anglès), és -es miri com es miri- una pèrdua per la ciutat i per Catalunya de mangnituts col·losals.
Aquí tothom hi diu la seva. Els unionistes, que ja advertien: el "Procés" i la inestabilitat que el mateix provoca han generat una pèrdua de confiança que ha descavalcat Barcelona de la cursa. Són els mateixos -encapçalats per una ministra de sanitat que a més a més de ser el "cupo catalán" del PP al govern d'Espanya és una broma de mal gust- que en cas que Barcelona hagués acabat guanyant, dirien que Barcelona ha obtingut l'adjudicació "malgrat" el "Procés" i gràcies a la seva intervenció i bones arts.
Els independentistes afirmen que són les imatges de violència difoses urbi et orbi via internet que han acabat refredant una candidatura que, a priori, era la millor preparada tècnicament i que comptava ja amb un edifici a punt per a allotjar la seu, la torre Glòries.
En aquest cas hem de coincidir en que ambdues parts tenen raó. La inestabilitat política és mala companya de decisions d'inversió -i aquesta, al capdevall, encara que indirectament, ho és- i la violència que pot arribar a acompanyar la dita inestabilitat política ho acaba de reblar.
La realitat però és que no hagués tingut cap sentit -al menys si jo hagués estat un dels votants així ho hagués expressat- que la selecció d'una seu nova per a substuir la seu a un país que abandona la Unió Europea hagués acabant recaient sobre una ciutat capitat d'un país que està amenaçat per sortir de la Unió Europea en cas de secessió d'Espanya (dit per Espanya i dit per la Unió Europea). De fet seria una ironia i fins i tot una paradoxa, per això i només per això, la candidatura de Barcelona no tenia cap possibilitat objectiva de prosperar. Diguin el que diguin els polítics, que mentenixen i exageren de forma sistemàtica i malaltissa.
Què hagués passat sense consulta 1-O i no enfrontament amb l'estat? Home, fa de molt mal dir. De fet la ciutat guanyadora és una gran ciutat europea, cosmopolita i en la que es pot viure i treballar en Anglès tranquilament. Però aquests mateixos qualificatius es poden perfectament aplicar a Barcelona.
Tinc clar que el lobby de tots els polítics catalans i espanyols ha estat coordinat i -honestament- "net" durant la promoció de la candidatura, però el mal, per part dels uns i dels altres, ja està fet.
Barcelona ha perdut senzillament per manca d'estabilitat política i per la incertesa del futur a curt termini. I qui no ho vulgui reconèixer és que porta una vena als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada