Masclisme i comportaments aberrants

Aquests dies s'està jutjant a Pamplona el cas de la violació múltiple d'una noia madrilenya de 19 anys per part de cinc energúmens australopitecus (no mereixen ni tan sols la condició de Sapines Sapines) entre els quals un guàrdia civil i un militar.

Sembla que, en un país de merda on la veritat de veritat esdevé qüestionable i la mentida i el "dubte raonable" campa amb tota la tranquilitat del món, hi ha determinades conductes que són més delictives i punibles que d'altres. Un país on una anomalia post-feixista anomenada Audiencia Nacional continua actuant com un Tribunal de Orden Público franquista -i no passa res- que segueix posant a la presó persones que no han comès cap delicte. Però en aquest mateix país, si violes una noia, tens una Caixa B per pagar sobresous, o si treus l'ull a un votant amb una pilota de goma, ets d'entrada innocent fins que no es demostri el contrari. I justament al contrari, et poden acabar condecorant.

“Follar-nos una noia entre els cinc”. Això és que el consta en una conversa del grup de WhatsApp dels cinc acusants per violació múltiple. Una vegada consumat el seu crim aberrant i desgraciat, els salvaltges continuaven la seva conversa descrivint la violació com a un "puta passada de viatge” i acabaven de reblar el clau considerant que  “tot el que expliqui és poc”.

Els acusants, com no podria ser d'altra manera, es declaren innocents, i ara, la seva defensa  sosté que les relacions van ser "consentides" (cosa que no es creuria ni l'extraterrestre Danielle que va baixar de la mà d'Amenábar per a comprar "lotería nacional").

Fiscals i acusació particular demanen 22 anys de presó (fa 16 mesos que hi són a la presó, i sense fiança), però jo en demanaria 30, el màxim que estableix el codi penal vigent, i hi afegiria castració química, per tal que els salvatges no poguessin, mai més de les seves vides violar una altra noia.

M'indigna la laxitud amb la que encara ara s'estàn jutjant les actituds violentes i masclistes contra les dones. El famós "la maté porqué era mía", que jo em pensava que havia passat als anals de la història, segueix malhauradament campant massa alegrement per aquests móns de déu.