Aquest cap de setmana m'han donat una d'aquelles notícies que hom pensa que no les arribarà a sentir o a llegir mai. El cinema "Arinco", l'"Arinco" de tota la vida, tancava les seves portes el divendres 10 de novembre per no tornar-les a obrir mai més. Es va acomiadar de Palamós al l'òpera "La Traviata", de Guiseppe Verdi. Com prenent l'argument de l'òpera, l'Arinco mor davant dels palamosins com la Violetta Valery mor als braços del seu amor, Alfredo Germont.
Admeto que se'm van humitajar els ulls. És impossible recordar l'adolescència de diverses generacions de palamosins sense l'"Arinco". Llegint finalment la notícia en premsa (el "PuntAvui" se'n feia ressó), he sabut d'un caram venia el nom, que com en tants i tants altres casos es tracte d'un acrònim que quan es llegeix senser perd tot el "glamour" d'una revolada. Així doncs Arinco responia a l'acrònim "Arrendamientos, inversiones y comercio".
L'Arinco va néixer el 1961 i els de la meva generació hi tindrem indissociablement presents els records de la joventut i l'adolescència. Les grans pel·lícules de la meva vida les vaig veure allà per primera vegada. Recordo en particular algunes de les estrenes més esperades i extraordinàries, com ara "E.T.", "La guerra de les galàxies" o "A la recerca de l'arca perduda".
A l'Arinco, molts dels de la meva edat hi vam fer el primer petó, confabulats amb la foscor d'aquella sala immensa (durant molts anys no va ser multisala, sino que n'hi havia una de sola de, crec recordar, unes mil butaques), o els divendres a la tarda de quan en teníem 15 vam poder veure, mig clandestinament els primers nus integrals femenins, quan van començar a projectar les primeres pel·lícules eròtiques (les de la Susana Estrada i companyia) i nosaltres falsificàvem l'edat en una còpia del carnet d'identitat. Tothom ho sabia però ningú no ens va aturar mai. Les projeccions del divendres tenien tema per a tot el cap de setmana.
Llavors, superada l'adolescència l'Arinco va ser la cita gairebé obligada dels diumenges a la tarda d'hivern, amb la parella, per a protegir-nos de la foscor, el fred i la tramuntana. Sí, definitivament l'Arinco està associat a moltes tardes de felicitat de l'adolescència i joventut de molts palamosins.
I ara Palamós es queda orfe de cinemes. Primer va ser, ja fa molts anys el teatre Carme -reconvertit a cinema- després el cinema "Congs" -reconvertit en "La Gorga", equipament municipal- més tard, el cinema "Kyton", ja demolit i on hi construiràn -què si no- pisos i un supermercat a la planta baixa, com si no n'hi haguessin prou de supermercats a Palamós.
L'exhibició de cinema en sales és una d'aquelles activitats que malhauradament es va perdent, com ho estàn fent quioskos i llibreries (trobar on comprar el diari en paper els diumenges està esdevenint una tasca difícil) dels quals ja he escrit en altres ocasions.
Sembla paradoxal que tant pel·lícules com diaris o llibres, que gaudeixen encara avui d'una gran popularitat i acceptació, hagin trobat -o hagin hagut de trobar- altres suports que els permetin arribar a la viabilitat com a activitat empresarial.
Part del món que hem conegut s'està extinguint, i ho fa amb molta cel·leritat i poca glòria. Una veritable pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada