LLenya al foc i internacionalització

Segueixo estupefacte el que està succeint a Catalunya des de la distància d'unes curtes vacances a Israel.  Em preocupa profundament que des de Madrid, fiscalia i judicatura continuint tirant llenya al foc. Si tenia pocs dubtes que -en aquest cas- justícia i govern feien un bloc monolític, ara se m'han acabat de dissipar,

Algú dirà, no exempt de raó, "ja sabien al que s'exposaven". Cert. Però també ho és que des de Madrid s'ha ignorat sistemàticament el clam de moltes, moltíssimes persones que han vingut reclamant que se les escolti, per a aprofundir en el marc de relació entre Catalunya i Espanya, començant per l'admissió de la bilateralitat d'aquesta relació, amb tots els respectes per Múrcia, Extramadura o Castilla La Macha, per posar alguns exemples. L'encaix de Catalunya amb Espanya és una qüestió que requereix, per ambdues bandes, mà estesa, mà esquerra i sobre tot, molta política i poca publicitat.

Exactament tot el contrari que s'ha vingut practicant els darrers anys. Posar polítics a la presó invocat risc de fuga no fa res més que encendre els ànims de moltes persones que ja havien assimilat que el que tocava era anar a votar el 21 de desembre. Perquè la mesura cautelar es pot executar sense necessitat que s'hagi de passar per la presó sense judici, tot i la suposada gravetat dels fets que se'ls imputa (sota aquest principi, molts estats sobirans que avui existeixen, no haurien existit mai).

I queda clar una vegada més que aquesta inestabilitat que es torna a descomptar (avui l'IBEX 35 ha tornat a caure) torna a posar en primera plana Catalunya i el Procés independentista. Només un exemple, a Betlem, a la Cisjordània Palestina, ens preguntaven ahir per l'afer Català i ens deien que ells no haurien permès al seu president sortir del país, que el poble l'hagués defensat) i ens en demanaven detalls. Aquesta mateixa nit a l'hotel, un canals de notícies de Xina es feia ressó de l'ordre de recerca i captura per a Puigdemont.

A la resposta "8 milions" a la pregunta dels Palestins "Quants sou?", giraven el cap amb admiració i es posaven les mans també al cap. Ells haguessin defensat el seu president (ometen dir però és que passaria amb el 50% de població que no el vol veure ni amb pintura....).

Potser al capdevall, l'anada a Bèlgica és prou meditada: mantenir la tensió informativa internacional sobre el Procés fins a la fi de votació del 21 de desembre.

En tot cas, s'han fet moltes coses molt mal fetes, però pel que fa a posar Catalunya sobre el mapa, la feina s'ha fet amb escreix.