Ojalá que llueva café....

La cançó "Ojalá que llueva café en el campo" del cantant dominicà Juan Luis Guerra, publicada l'any 1989 va ser una de les preferides de la meva joventut. Als 23 anys, aquella cançó enganxosa que parlava d'una de les meves begudes favorites la vaig posar i posar fins a la sacietat.

Del cafè se n'havien dit sempre propietats més aviat negatives. Que si la cafeïna excitava i desvetllava, que si un excés de cafè provocava un estat de neguit i addició que acabava desestabilitzant, que si els productes utilitzats per descafeïnar-lo, en particular a base de plom, metall pesat, - en el cas d'aquells als que els agrada el cafè descafeïnat- podien ser cancerígens (el meu cardiòleg ho defensava), que si tenyia les dents, que si pitus, que si flautes....

Jo, que sóc raonablement addicte al cafè des de fa molts anys -no menys de 4 als dia, de dilluns a divendres- m'he passat mitja vida rebent advertiments urbi et orbe: "has de disminuir el consum del cafè....", perquè ja se sap, en aquest nostre país petit, tothom és entrenador de futbol, metge i dietista (com a mínim).

Si que és cert però que la irrupció del fenòmen "Nespresso" fa uns anys, va canviar parcialment el paradigma i l'aura de prendre cafè.  Qui no té a dia d'avui una cafetera Nespresso a casa? Després de les campanyes de l'actor George Clooney, semblava impossible que prendre cafè no fós l'arquetip de totes les bondats....El feia a un/una més interessant, més sociable, més intel·ligent, i fins i tot més guapo/a. Debia de ser una premonició del que vindria....

Perquè ara resulta que, ves per on, un estudi auspiciat per la Unió Europea amb participació de mig milió d'individus de deu països europeus que han estat monitoritzats durant 16 anys -entre ells quaranta-un mil espanyols, que es diu aviat- revela precisament el contrari de la mitologia popular, és a dir, l'estudi conclou que el consum de tres o quatre tasses al dia, no només no és perjudicial sino que, a sensu contrari, provoca tot de virtuts en l'organisme humà.

L'estudi defensa, amb arguments estadístics absolutament contrastats (16 anys són un periode temporal més que raonable i mig milió d'individus un univers plenament representatiu) que prendre aquests tres/quatre cafès al dia té els següents efectes positius:

- disminueix la mortalitat cardiovascular (risc de patir infarts)

- disminueix la mortalitat cerebrovascular (risc de patir ictus)

- disminueix la incidència del càncer i de malalties digestives

- disminueix la freqüència de malalties de tipus respiratori, i fins i tot,

- disminueix el risc de suïcidi.

I per acabar de reblar el clau, els efectes positius són superiors en el cas dels homes que en el de les dones. No m'ha semblat veure al resum de l'estudi res que parlés de la millora de la líbido sexual ni la disminució de la impotència, perquè si no, ja visualitzo les cues a les boutiques Nespresso de les nostres ciutats i pobles.

El cas és que en aquests temps de post-veritats a un, que ja comença a tenir algun cabell blanc, li costa de creure's-ho tot cegament, especialment perquè el que ahir era blanc, avui és negre i a l'inrevés (l'exemple del peix blau i l'omega 3 n'és un clar exemple), però cal reconèixer que, o bé Nestlé ha pagat una morterada en comissions il·lícites a una muntanya de metges, dietistes i oncòlegs, o potser sí que la notícia sigui veritat...

Jo, per si de cas, continuaré consumint les meves quatre o cinc tasses de cafè al dia. I puc afirmar amb coneixement de causa que, al menys en el meu cas, la correlació entre prendre cafè de tarda o vespre i l'insomni és absolutament inexistent. M'acabo de prendre un cafè havent sopat i d'aquí a una horeta estaré dormint com un nen petit...