Si en el blog anterior recalcava que a la Carrera de San Jerónimo es va celebrar la setmana passada la commemoració del quarantè aniversari de les primeres eleccions democràtiques, al Parlament de Catalunya aquesta setmana també s'ha produït un fet excepcional.
Aquesta setmana s'ha aprovat una llei que declara nuls tots els judicis que van tenir lloc a Catalunya durant els gairebé quaranta anys de franquisme. Són exactament 63.691 judicis que es van fer durant els anys de la dictadura.
La llei, impulsada per la Comissió de la Dignitat, té com a fet especialment distintiu que ha estat aprovada sense excepció per la totalitat dels grups parlamentaris que formen l'actual legislatura del Parlament de Catalunya. 135 diputats de 135 han votat a favor de la llei, incloent, sí, sí, els diputats del Partit Popular i de Ciutadans.
És tracta sense dubte d'un fet insòlit. No recordo una situació d'unanimitat en les darreres legislatures i menys en una afer tan calent i malhauradament tan candent com aquest.
I no deixa de ser curiós el comportament diferencial dels parlaments català i l'espanyol. Mentre en un lloc es menysté i no es convida a un dels artífexs de la Transició (Rei Emèrit Joan Carles), es senten xiulets durant el discurs del rei i es condecora el ministre de governació de l'època, amb ordre de detenció per part de la justícia argentina, al parlament de Catalunya es posa una pedra fonamental en la restitució de la dignitat després de tants anys, amb l'aprovació de tot l'arc parlamentari.
La segona observació d'aquest fet extraordinari és que el parlament de Catalunya fa un acte de sobirania ple en desmarcar-se d'una part del passat més negre de l'Espanya contemporània. No m'extranyaria que malgrat el racolzament de PSC, PP, C's la llei aprovada la setmana passada acabi al Tribunal Constitucional. Sinó, temps al temps.
Aquesta setmana s'ha aprovat una llei que declara nuls tots els judicis que van tenir lloc a Catalunya durant els gairebé quaranta anys de franquisme. Són exactament 63.691 judicis que es van fer durant els anys de la dictadura.
La llei, impulsada per la Comissió de la Dignitat, té com a fet especialment distintiu que ha estat aprovada sense excepció per la totalitat dels grups parlamentaris que formen l'actual legislatura del Parlament de Catalunya. 135 diputats de 135 han votat a favor de la llei, incloent, sí, sí, els diputats del Partit Popular i de Ciutadans.
És tracta sense dubte d'un fet insòlit. No recordo una situació d'unanimitat en les darreres legislatures i menys en una afer tan calent i malhauradament tan candent com aquest.
I no deixa de ser curiós el comportament diferencial dels parlaments català i l'espanyol. Mentre en un lloc es menysté i no es convida a un dels artífexs de la Transició (Rei Emèrit Joan Carles), es senten xiulets durant el discurs del rei i es condecora el ministre de governació de l'època, amb ordre de detenció per part de la justícia argentina, al parlament de Catalunya es posa una pedra fonamental en la restitució de la dignitat després de tants anys, amb l'aprovació de tot l'arc parlamentari.
La segona observació d'aquest fet extraordinari és que el parlament de Catalunya fa un acte de sobirania ple en desmarcar-se d'una part del passat més negre de l'Espanya contemporània. No m'extranyaria que malgrat el racolzament de PSC, PP, C's la llei aprovada la setmana passada acabi al Tribunal Constitucional. Sinó, temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada