Martín Villa

Aquesta setmana que avui acaba ha estat pròdiga en esdeveniments extraordinaris (per la seva excepcionalitat). A Madrid, al parlament espanyol s'ha celebrat en un acte institucional molt solemne el 40è aniversari de les primeres eleccions de la democràcia restaurada, el 15 de juny de 1977.

L'acte, que per evitar la coincidència amb la moció de censura de Podemos a Mariano Rajoy, es va traslladar al dia 28 de juny, ha tingut com a protagonista el borbó emèrit, Joan Carles I que, curiosament - i ho dic sense ironia perquè no trobo insòlit- no ha estat convidat a la cerimònia.

El segon protagonista ha estat sense dubte l'ex-governador civil de Barcelona i ex-ministre de governació de 1977 a 1979, Rodolfo Martín Villa, altrament conegut com "la porra de la transición" degut a l'extrema duresa amb la que va reprimir les manifestacions de l'època, com a màxim responsable dels cossos de forces armades.

Martín Villa ha rebut de les mans del borbó Felip VI una medalla commemorativa de les Corts Constituents, com si es tractés d'un heroi. És fascinant la memòria de l'aparell espanyol! Els de la meva generació segur que recorden els fets de Vitòria de 1976, en els que van morir 5 obrers a mans de la policia nacional. Els fets van ser tan impactants que fins i tot Lluís Llach els va dedicar el disc "Campanades a morts". Diu una de les estrofes: "Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies  i que en la mort us persegueixin les nostres memòries". Poc després es va produir la matança d'Atocha, i podríem seguir....

Així és Espanya. Al responsable polític últim de la mort de trenta-cinc ciutadans civils durant els tres anys en que va ser ministre de governació no se l'ha aturat de premiar durant tots els anys posteriors, en un extraordinari exemple de portes giratòries per aquells que presten serveis a l'estat (considerats de primer nivel és clar):

- President d'Endesa durant cinc anys (1997 a 2002).

- Comissionat del govern per les actuacions arran de la catástrofe del vaixell "Prestige".

- President de Sogecable (2004-2010).

I el millor de tot plegat, Luís de Guindos el va nomenar el 2012 "conseller dominical" (literal) de la Sareb (l'anomenat Banc dolent).

Aquestes situacions, impossibles d'entendre per un ciutadà del carrer, fan perdre tota la fe en el sistema polític, i redunda en que tota la exalçada Transició, com a gran model de canvi polític pafícic, té molt de mite. Com em va dir un dia un amic de Madrid: "los mismos perros con distintos collares".

La cosa és tan increïble que va haver de ser una jutgessa argentina, Maria Servini, que el 2014 va emetre una ordre internacional de detenció per a poder-lo interrogar. Però el més probable és que Martín Villa, que ja té 83 anys, tal com va passar amb Francisco Franco acabi morint tranquilament al llit, de vell.

Això sí, si algú posa urnes, el detindran al cap de pocs minuts.