De proves de parternitat (dalinianes)

De totes les notícies kafkianes que ens solen regalar els estius -quan hi ha una generalitzada absència de fets noticiables (excepció feta aquest any del procés, és clar)- la de la sentència judicial que ordena l'exhumació del cadáver d'en Salvador Dalí em sembla la número u del rànking. Ni els de l'"APM" ho farien millor.

D'entrada pel perfil de la demandant, la senyora Maria Pilar Abel, de professió vident (ep! que consti que no tinc res en contra que cadascú es guanyi la vida com pugui o vulgui). Tota la seva demanda i el mateix personatge fa un tuf d'impostura que sembla mentida que hi hagi hagut una jutgessa que s'hagi avingut a fer-li cas. Em costa francament d'entedre (reconec que no he llegit la sentència de la jutgessa, però tot i així...).

Qualsevol que hagi llegit una mica sobre en Salvador Dalí, que va morir sense descendència coneguda, sabrà que la seva sexualitat era més aviat especial, més de "voyeur" que no pas d'actor, amb una absoluta ambigüitat per que fa a les seves preferències sexuals entre homes o dones. A més a més, s'ha escrit molt i molt sobre la seva pressumpta impotència.

Tot plegat, llegit de molt diverses fonts en múltiples ocasions, se'm va fer més encara que evident fa pocs dies quan en una genial entrevista al "Versió RAC1", en Toni Clapés entrevistava a en Lluís Permanyer. Aquest periodista de "La Vanguardia" va entrevistar en diverses ocasions a en Salvador Dalí i van parlar "llarg i estès" de sexualitat. Alguns fragments d'alguna de les entrevistes es van reproduir al programa (brutals i altament recomanables de recuperar en podcast). Permanyer defensa -diria jo que amb força coneixement de causa- que en Dalí va morir verge (en el sentit de consumació de la còpula), no només per la presumpta impotència que l'afectava, sinó també per una certa aprensió al contacte sexual pròpiament.

I jo em pregunto? Què haurà pensat la jutgessa quan va accedir a l'exhumació del cadàver, amb totes les implicacions que això té (aixecar una llosa de més d'una tona de pes, al vell mig del museu Dalí en plena temporada estival)? La tal Pilar Abel, és la mateixa que va denunciar en Javier Cercas el 2009, per una presumpta utilització del seu personatge a la novel·la "Soldados de Salamina"; demanda que -òbviament- va acabar arxivada i en no res.

Mentrestant la vident va negociant el preu de la seva participació en les tertúlies escombreria de les televisions espanyoles. Algú ho entén? Jo els confesso que no.