Barça: de mal en pitjor

Fa força dies que no apareix cap notícia relacionada amb el Barça que hom pugui titllar de mínimament positiva.

No és que jo sigui un gran aficionat al futbol, però faig meva aquella afirmació clàssica que diu que "el Barça és més que un club" i em sap greu que una institució -amb permís dels altres clubs de futbol de Catalunya i en particular de l'Espanyol- que en certa manera és un gran representant de la catalanitat al món, es gestioni d'una forma tan poc professional, tan barroera.

La llista de despropòsits d'aquest Barça fetes públiques als darrers dos anys és francament llarga, però en citaré només alguns dels exemples que per a mi són més molt representatius de la deriva de gestió que arrossega el club:

• El fitxatge del jugador Neymar (mentides, mitges veritats, improvisació, contractes mal redactats, nul·la anàlisi jurídica de possibles conseqüències....).
• La moció contra l'anterior Junta directiva presidida per Laporta, que ha semblat més un cas de rebequeria de pati d'escola (i que l'actual Junta ha perdut en primera i segona instancia) que no pas una actuació rigorosa i professional.
• La dimissió de Rosell, sortint per la porta del darrere al·legant raons de difícil justificació.
• La presidència de Josep Maria Bartomeu, que només merita un qualificatiu, que podem triplicar: mediocre, mediocre, mediocre.
• L'esponsorització de Qatar i satèl·lits, que hom pot qualificar, com a mínim, de millorable èticament i dineràriament. Tot plegat força vergonyós.
• L'escàndol Rosell, en presó preventiva encara avui, i amb una petició de llibertat provisional que ha estat denegada per la jutgessa que instrueix el cas (les seves raons -de pes- tindrà). El cas afecta Rosell a títol individual -de moment, i atenció, recalco, de moment, perquè hi haurà més sorpreses, i se sabran en breu- però de forma inevitable, esquitxa el prestigi del Barça.
• La pèssima temporada esportiva de les dues seccions principals, futbol i bàsquet, sobre tot tenint en compte els pressupostos dels que han disposat.
• La gestió comunicativa del fitxatge de Valverde, que no fa altra que afegir un element adicional de manca de credibilitat a la política comunicativa del Club.
• La manca de transparència general, agreujada durant els dos darrers anys i que sembla haver-se instal·lat al Club com a norma d'actuació preferent.

I quan ja semblava que fóra impossible fer-ho pitjor, avui hem sabut de la mà d'una investigació de TV3, contrastada amb documentació abundant i testimonis de socis, que la política de cessió dels seients quan el soci no va a l'estadi (50% pel club i 50% pel soci deduïdes les despeses de gestió i l'IVA) no és del tot clara i transparent. O com a mínim que genera dubtes significatius.


S'han detectat diversos casos, contrastats, en què entrades cedides pel soci com a "normals" ha estat revenudes com a seient "VIP Experience" per la qual el Club ha ingressat 1.500 € per seient i n'ha revertit al soci 88€.  Si això es confirma (com sembla), es tracta d'un escàndol tan majúscul que -i aquí sí que li dóno la raó a Benedito- caldria exigir la dimissió de l'actual Junta Directiva.


El millor del -fins al moment- darrer escàndol relacionat amb el Barça és que quan el Club coneix la notícia, convoca roda de premsa en la que en comptes d'aclarir res, demanar disculpes o mostrar-se com a mínim inquiets i humils, no fan altre que culpabilitzar TV3 per "la manca de contrast de les informacions publicades". Fantàstic!


Quan hom es pensa que ho ha vist tot, ve la realitat a demostrar-nos que som uns passarells.