Llegeixo al Diari de Girona - un rotatiu, ho he escrit més d'una vegada en aquest blog, que cada vegada m'agrada més- que a la província de Girona detentem un récord (un altre) d'aquells que provoquen vergonya pròpia i aliena, i és que sóm la tercera província d'Espanya en número de radars, darrera, respectivament, de Barcelona i Madrid, amb un número de 153 radars, 16 cinemòmetres més que fa un any.
Aquest número de radars obeeix fonamentalment, o almenys aquesta és la meva convicció com a ciutadà, a purament una voracitat recaptatòria gairebé malaltissa, que ha esdevingut una font addicional d'ingressos recorrents per a l'Administració Pública, i que, oh curiosament, només té lloc a les províncies riques.
Només per a tenir-ne una referència, a Cáceres, ho acabo de comprovar mentre escrit aquest article, hi ha 12 radars, és a dir, menys d'un 10% dels radars que hi ha a Girona. És que els ciutadans de Cáceres condueixen millor que nosaltres? Home, francament, jo no m'ho crec.
Els de Cáceres condueixen tan bé o tan malament com nosaltres. Però hi ha menys vehicles per a pagar multes. Vergonya i prou. No hi ha altre qualificatiu. Si us plau, observin la densitat exorbitant de radars que hi ha al corredor meditarrani en la imatge següent: és impossible veure el sol.
A mi, que els descerebrats que ens governen vulguin alliçonar-nos i explicar-nos que hem de conduir a poc a poc per a evitar els sinistres de trànsit em provocava indignació fins no fa gaire. Ara ja em provoca repulsió i ràbia, directament. Sentir el President Illa avui al Parlament en resposta a la diputada Jèssica Albiach al respecte m'ha provocat arcades. No només és un acte de cinisme inversemblant, sinó que a més a més, es tracta d'un fet d'indignitat política que em reforça aquella idea del "se'ns pixen al cim i diuen que plou".
Els lectors d'aquest blog saben de les meves queixes recurrents -i pesades, ho sé- sobre la gratuïtat de les vies ràpides d'alta capacitat, però arriba un moment en que un ha de dir, alt i clar: "ja n'hi ha prou!".
Ahir tornava de Barcelona, on, després de deixar uns proveïdors xinesos a l'aeroport de Barcelona a les 17:30 hores, em disposava a tornar cap a casa a Girona. Vaig arribar a les 21:00 hores, és a dir, que des de l'aeroport de Barcelona fins a Girona vaig trigar tres hores i mitja per arribar a casa. Velocitat mitja? La poden calcular. En cap cas vaig arribar als 70 kilòmetres per hora.
Ho troben normal? Jo no. El navegador "Waze" em va advertir d'un accident a l'AP7 a l'alçada de Sant Hilari i em va recomanar passar per la C-35, recomanació que -naturalment- vaig seguir. Des d'aquesta via, a trams, anava veient l'evolució de la cua quilomètrica de més de 20 quilòmetres que es va formar a l'autopista, a l'alçada del Montseny com a conseqüència d'un camió accidentat.
I jo em pregunto: tots aquests despropòsits els hem de pagar els contribuents? De debò?
Ja vaig escriure que no aniria a votar més. Doncs potser em retracto i acabaré votant al partit que sigui que em convenci que està preparat per a solventar els problemes de movilitat que patim diàriament a Catalunya. I si aquest partit és VOX, o Aliança, o els Comuns, doncs a ells els confiaré aquesta responsabilitat durant els propers quatre anys. Prou camions a l'AP-7 si us plau. Prou morts, prou incomprensió, prou indecència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada