Rodrigo Rato, el mestre de mestres

No és pas ni la primera ni la segona vegada que parlo de Rodrigo Rato al "Reflexions de Taverna". Les raons ja les he exposat abastament en anteriors entrades del blog, però quan un esdevé ministre d'economia i amb posterioritat director-gerent del Fons Monetari Internacional se li atribueix una certa pàtina de respectabilitat i comportament excel·ls.

La veritat és que amparat precisament en aquesta respectabilitat i els càrrecs de prestigi que ocupava, aquesta persona es va dedicar a enriquir-se de forma il·lícita tan com va poder. El cas "Bankia" n'és el paradigme de tots els llatrocinis. No només va impulsar una sortida a borsa en unes condicions i uns preus que no eren els adequats sinó que a més a més, es va lucrar de forma personal amb les ja arxifamoses targetes "black" de les que va disposar abastament, fins a un total de 100.000 Euros en pocs anys (també és cert que aquestes quantitats indegudes ja van ser retornades).

Però no només és això. L'entramat societari encapçalat per la seva societat Kradonara 2001, epicentre de la seva xarxa empresarial, ha estat defraudant l'A.E.A.T de forma sostinguda des de l'exercici 2008, com a mínim. Defraudacions que segons fiscalia pujarien a més de 2 milions d'euros.

Però ai las! Hem topat amb el mantra de la prescripció fiscal. Molts d'aquests delictes, com a conseqüència d'una justícia infradotada i sobresaturada que només sembla tenir recursos per tot allò que té a veure amb l'anomenant "procés", no poden ser resolts a temps i cauen en la trampa de la prescripció.

El pitjor del cas però és que el propi Rato, en declaracions d'aquesta setmana no tenia el més mínim problema moral per a admetre els delictes i defensar-ne a capa i espasa la seva prescripció.

És a dir, confesa ras i curt que és un delinqüent que se'n fot del mort i del qui el vetlla i "a mayor abundamiento", que es diu en Castellà, no té cap problema en dir públicament que va ser un defraudador. Aquest va ser el ministre de justícia espanyol. Així van les coses.