L'audiència reial

Hi ha consens a la premsa generalista sobre la davallada continuada d'audiència dels discursos borbònics. Les raons que s'esgrimeixen són diverses i el to de la notícia varia segons el mitjà que la publica. Des d'un "Ara" que li dóna un to d'una absoluta neutralitat, passant per "La Vanguardia" que critica amb més o menys subtilitat l'emissió del discurs pel canal 3/24 (per primera vegada el discurs reial no ha estat emès per TV3, amb la conseqüent emprenyada dels "Ciudadanos" i el "PP") fins a la premsa cavernícola (de la caverna, vull dir), que el titllen gairebé d'una obra d'art.

 

I la veritat és que Fernando Rayón ho clava en el seu article titulat "El valor de la familia y la inquietud social", que comença amb un extraordinari paràgraf, que sense dubte està cridat a passar a les hemeroteques i formar part dels anals del millor periodisme del que puguin beure les generacions de futurs periodistes. Diu Rayón: "Vuelve don Felipe a La Zarzuela. A su despacho. Al sitio donde trabaja. Como si quisiera decirnos –después del Palacio Real del año pasado– que lo que hay que hacer ahora es ponerse a trabajar. A remar...". En fi. Davant tanta eloqüència sobren les paraules. Corprès, garratibat, esmaperdut. Així és com he quedat després de llegir la crònica sencera.

Però la realitat és que els discursos borbònics cada vegada tenen menys audiència, i això ho reconeix fins i tot la premsa més afí al règim. També és cert que una de les principals raons és la fragmentació de l'audiència i l'emissió en menys canals televisius però tot i així, es vesteixi com es vesteixi, aquest missatge, encara que amb un "share" de pantalla que ja els agradaria a molts productors televisius, és clarament un format en decadència.

Quan Felip VI va ser investit (2014) el seu discurs va tenir una audiència total de 8,2 milions d'espectadors (entre totes les cadenes, amb un 73% de "share"). Un any més tard, l'audiència va baixar a 6,5 milions (60,5% del "share"). Enguany l'audiència ha estat de 5,8 millions d'espectadors (un 57,6% del "share"). "La Razón" per exemple ho justifica per la via de la fi de la incertesa política (la pobresa de l'argument fa feredat) i aprofita per atacar TV3 per no haver-lo emès.

Però que ningú no s'enganyi. Si algú volia veure i escoltar el discurs del rei borbó, hi havia tantes com 25 cadenes que l'emetien, per tal qui no el va veure va ser senzillament que no li interessava. Per ser més acurat també caldria una altra mesura que hores d'ara no crec que sigui tècnicament possible, que seria la de saber quants espectadors van acabar el discurs.

Jo per exemple, que l'escolto gairebé cada any per pur afany de recerca antropològica, quan vaig arribar al fragment que parlava dels enfrontaments estèrils i de  “convivència democràtica basada en el respecte a la llei encaminada a engrandir i no empetitir", ja en vaig tenir prou, vaig apagar el televisor  i me'n vaig anar a tallar un bocinet de jabugo.