2016: un any intens

Arran de la mort de George Michael fa pocs dies, la Madonna penjava un "Twit" en el que demanava que s'acabés ja el "maleït any 2016". I no està pas precisament mancada de raó. 

Veient una extraordinària posta de sol a la Cerdanya des de l'incomparable marc de "Le Chateau Brangoly" després d'un magnífic dia d'esquí a Andorra amb la família i uns bons amics, em disposo a escriure, com ja es tradició des de fa ja cinc anys (punyeta com passa el temps!!!), la darrera entrada de Blog de l'any 2016. Avui esmorzant amb ells se'ns ha acudit de fer un article coral, una entrada de Blog escrita a màns, però vista l'escassa inspiració que avui m'impregna, més m'estimo escriure'l sol, tot i que no descarto la idea per a més endavant.

Ha estat efectivament un any d'una intensitat altíssima, en tots els àmbits, i he provat de copsar-ho mitjançant els més de 150 articles que he penjat al Blog, en els que he escrit i opinat sobre una multiplicitat de temes de gèneres molt variats. L'altra dia el diari "Ara" publicava un llarg resum de l'any amb 50 notícies positives ("ens ha costat trobar-les" afirmaven des del diari), però jo diria que n'hi ha hagut moltes més de negatives que no pas de positives. Un oncle meu, que és un fi analista de la realitat que ens envolta, em deia el dia de Nadal que estava convençut que estem arribant a un "fi de cicle", i en certa manera -malgrat el meu optimisme malaltís- no està exempt de raó.

És cert que col·lectivament avancem en un gran nombre d'aspectes, però que també anem a pitjor el molts d'altres i que, des de molts punts de vista, anem cap endarrere com els crancs.

El drama dels refugiats sirians, les morts a la Mediterrània, l'escalfament global, la contaminació atmosfèrica que està acabant amb la salut de molts xinesos i molts indis i que ens permet albirar un futur molt trist per a les generacions futures, el Brexit, l'elecció de Trump als Estats Units, el retorn del populisme d'extrema dreta, la pèrdua de drets i de poder adquisitiu de les classes mitges, la creixent desigualtat entre rics i pobres, l'encaix de Catalunya a Espanya,...són alguns dels temes dels que he escrit aquest any 2016 dels que no em sento particularment orgullós ni tranquil de cara al futur a curt i mig termini. A títol personal, he perdut un gran amic, i això també m'ha causat molt dolor. Com a notícia positiva, la publicació de "La Guerra de l'Avi" en format audiollibre i ePub, gràcies al suport de l'editorial Seebok.

Sens dubte hi ha reptes molt importants al davant nostre que ens afectaran a tots en menor o major mesura, però que ens afectaran d'alguna manera. La incertesa del "Procés" amb la precipitació d'una data imposada pel referèndum i la judicialització unilateral imposada per Espanya, les eleccions franceses al Maig del 2017 amb una Marine Lepen en ascens, el pànic pel terrorisme d'Estat Islàmic, la feblesa de la recuperació econòmica a Europa, la precarietat laboral -creixent- que pateixen els nostres joves, les incerteses que comportarà l'inici del mandat de Trump,  els perills que envolten la consolidació de la Unió Europea, la incertesa sobre la guerra civil siriana, són alguns dels molts temes als que ens enfrontarem al 2017 i que poden afectar-nos a tots plegats, i molt. Mai el Món havia estat tan global i tan imprevisible com actualment.

Seguirem al peu del canó, opinant i criticant en sentit constructiu. I un parell de reptes més que em plantejo pel 2017 i que segurament faràn que les meves entrades al Blog l'any vinent siguin menors (però això no vol dir que deixi d'escriure ni que m'afagi un recés sabàtic): estic ja treballant en la recopilació dels 150 millors articles de "Reflexions de Taverna" per a publicar-los en forma de llibre, i també estic treballant en la meva quarta novel·la "Segona Oportunitat", a la que tinc la intenció de dedicar molt temps l'any vinent.

Aquest any 2016 he superat les 47.000 entrades a "Reflexions de Taverna" per la qual cosa vull agrair -i molt- a tots i totes els/les que us preneu la molèstia de llegir-me. La vostra confiança és font d'inspiració per a continuar escrivint. 

A tots i totes, moltes gràcies i el meu desig d'un millor Món l'any 2017.