La cel·leritat amb la que es succeeix tot plegat avui dia, la comunicació global i instantània, els anhels associats al "ho vull, ho tinc", la terciartizació de tot plegat, les vendes immediates via plataformes de comerç electrònic, impulsades per aquest poderós vehicle anomenat internet, estan provocant -i encara ho faran més en un futur a curt termini- un impacte molt significatiu en el paisatge urbà.
Com que viatjo sovint però passejo poc, de vegades poc m'adono d'alguns d'aquests canvis a la ciutat d'adopció dels darrers vint anys de la meva vida que és Girona. Però farà un parell o tres caps de setmana em vaig dedicar a passejar sense rumb, fent allò que literalment i en bon Català es diu "badar" (un verb preciós que cada vegada s'utilitza menys) i vaig adonar-me de dos canvis molt significatius en el paissatge del centre de Girona: han desaparegut dos dels quiosks més emblemàtics de la ciutat.
Un, a la plaça Catalunya, l'altre a l'avinguda Jaume I, aquest, pel que després m'he informat, fa poc més d'un mes. Així, en poc temps, dels quatre quiosks que hi havia a la ciutat, dos han desaparegut en molt poc temps. Vull pensar que és per falta de viabilitat econòmica, i no cal ser cap geni de les finances per adonar-se que avui dia ha de ser molt complicat guanyar-se dignament la vida venent només diaris i revistes.
De fet, aquesta constatació que faig ara de casualitat, es fa ja molt evident a l'Eixample de Barcelona, on els darrers anys han tancat molts d'aquests establiments i els que queden han esdevingut veritables mercats una mica de tot, des de loteria a llaminadures o llaunes de beguda.
I és que els diaris i les revistes de paper -excepció fetes dels especialitzats i del cap de setmana- han deixat de ser un producte de consum massiu. Tinc amics molt cultes i ben informats que no llegeixen un diari de paper des de fa molts anys. Només fan servir la tauleta. I si algú és lector d'articles d'opinió (el meu cas) s'acaba subscrivint a un diari digital per una quota més que raonable, que al cim permet estalviar una gran quantitat de paper.
El mateix passa amb moltes oficines bancàries, en el seu servei de "finestreta". Qui hi va avui en dia a part dels jubilats? O més ben dit, qui fa operativa que es pot fer al caixer? Moltes s'estan reconvertint (algunes oficines de Caixabank semblen "boutiques" de luxe de venda de telefonia mòbil, televisors i tauletes) i esdevenint autèntics supermercats de productes i serveis, d'altres, les que paguen lloguers més elevats, acaben tancant, i això també incideix en el paisatge urbà. També m'acabo d'adonar fa molt poc que l'emblemàtica oficina del Santander a Girona (cantonada Gran Via Jaume I amb Plaça Marquès de Camps) també ha tancat, deixant un ratre de terra cremada amb les parets de les que hi han arrabassat els elements corporatius del banc vermell. L'edifici fa veritable pena.
Segur que això forma part d'una evolució natural imparable, però queda la recança que les nostres ciutats estan perdent a passes de gegant alguns establimiments que han format part de les nostres vides i del nostre paisatge urbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada