Les enquestes electorals recentment publicades per "El Periódico de Catalunya" sobre intenció de vot fas palès quelcom que sembla en la ment de tothom que segueixi una mica de prop la política catalana. Esquerra Republicana guanyaria les eleccions si es fessin ara, amb un 30,7% dels vots i uns número d'escons que podria arribar als 50.
La que ha estat força hegemònica de Catalunya als darrers 40 anys, la "Convergència d'en Jordi Pujol" quedaria relegada, en el seu nou format "PDECAT" (amb el nou símbol que torna a ser una magistral errada de comunicació: sembla el "logo" de les ambulàncies del SAMUR) a la cinquena força política amb una caiguda d'escons estratosfèrica.
Que hi havia d'haver un procés de refundació per superar el pujolisme semblava clar. La manera com s'està fent em desperta molts dubtes. Més enllà del president Puigdemont, que dit sigui de passada, sembla que vagi per lliure, no hi ha un liderat clar en el partit. La Marta Pascal fa el que pot però no em sembla veure-hi les condicions de lideratge que cal per a reflotar el partit i sobre tot, sobre tot, la base electoral.
Si bé Artur Mas la va encertar fent allò que algú molt estúpidament va titllar de "pas al costat" i encara més en l'elecció del seu substitut, de facto, aquell acte de generositat (???) va suposar el seu particular "hara-kiri" polític.
Si veritablement no volia plegar, ho havia d'haver fet d'una altra manera. Tinc unes quantes idees del que s'hauria hagut de fer, començant per no dilapidar la força de la marca "Convergència Democràtica", una vegada deslliurada del jou d'Unió (per cert, en Durán i Lleida, és, ara sí, un altre cadáver polític, per fi), i del "pujolisme".
Contrasta el 5,6% de valoració de la gestió de Puigdemont, amb les expectatives de vot del nou partit. És possible que calgués fer una passa enrere, com ho és també que caldria fer passes encaminades a capitalitzar l'aprovació per part de la ciutadania de l'acció del govern.
Per primera vegada en els darrers set anys, el govern obté una valoració més positiva que no pas negativa, amb un 35,8% dels enquestats que qualifica la gestió de bona o molt bona i només un 28% de dolenta. Però trobo a faltar (ho comentava l'altre dia amb un bon amic meu) una vinculació més directa entre el president de la Generalitat i el partit PDECAT, com semblaria que hauria de ser.
Potser caldrà tocar fons per tornar a començar de zero. És evident que cal una dreta catalana organitzada en un partit nacional Català. Hi ha l'espai i la necessitat. Només cal encertar-la amb la gestió, els líders i el marketing.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada