A l'Albert Rivera se'l veu darrerament desconcertat, amb cara de mala llet, sempre més aviat de mal humor. De fet, en la sesió de divendres del debat d'investidura de Mariano Rajoy, les càmeres -cal dir que TVE en va fer un realització impecable- molt atentes als personatges estrella de la investidura, no només de Rajoy, van captar la baixesa del seu gest en, per exemple, titllar literalment de "capullo" i "gilipollas" a en Pablo Iglesias, quan aquest el va citar des del faristol (tractant-lo indirectament d'inculte, això sí).
La jove promesa de l'Ibex 35 ha perdut el protagonisme que ell necessita per sortir a la foto, als diaris i a la tele fent-se l'important al preu que sigui. La nova política ja mostra síndrome d'abstinència darrerament si no surt diàriament al menys a dues tertúlies. Ha perdut el protagonisme que es pensava que tindria en aquesta legislatura i malda per fer-se l'important. Pobrissó.
I, és clar, com a conseqüència de la desorientació del Mesies, els seus deixebles vaguen per la terra desconcertats, sense saber ben bé ni què fer ni què dir, si tot el que ells diuen ja ho diu Don Mariano i a més a més, la plebs, el "populatxu", es creu més a Don Mariano que no pas a ell, que és l'encarnació de totes les virtuts i l'heroi capdavanter en la lluita contra la corrupció.
L'exemple més clar d'aquesta desorientació ha estat la senyora Arrimadas aquesta setmana, que en entrevista a aquest gran i objectiu canal de televisió anomentat 13TV (estrella de l'eqüanimitat política, dirigida per aquest altre gran periodista no gens partidista i gran amic de Don Mariano i Don Fernández Díaz, que té a bé dir-se Paco Marhuenda), no se li acut altra cosa que dir, literalment, "Sin duda, yo tengo esperanza y no soy ninguna ingenua, porque soy consciente de la gravedad, porque la vivo en Cataluña, porque llevo escolta en Cataluña, porque sabemos lo que pasa en Cataluña".
Això és una mostra de baixesa moral tan gran, que és difícil, impossible de justificar. Aquesta senyora, si tingués un gran de dignitat, que no la té, hauria d'haver sortit ahir en roda de premsa, demanar públicament disculpes, i tot seguit deixar el seu escó de diputada, però és clar, ja se sap, aquí no hi ha ningú que deixi la mamella.
L'Arrimadas, acollida a Catalunya fa poc temps, i ja és cap de l'oposició, té la santa desvergonya d'insinuar -i això és el que ven a Espanya- que porta escorta perquè a Catalunya hi ha violència contra els unionistes, com si del País Basc de fa 10 anys es tractés. Aquí tots els caps dels partits porten escorta senyora Arrimadas, i vostè ho sap. Aquí no hi ha violència, malgrat a vostè i als que pensen com vostè els agradaria que n'hi hagués. Aquí, tots sabem el que passa a Catalunya, senyora Arrimadas, i tothom ha vist que vostè diu mentides. Mala peça al teler per a un polític quan la mentida és tan evident i tan gruixuda.
I aquí, senyora Arrimadas, les famílies dinen juntes per Nadal, amb excepció, tal vegada, de la dels Fernández Díaz, que està molt enfeinada entre gravacions, conspiracions i converses amb àngels de la guarda. Vostè que pel que sembla, té com a parella sentimental un separatista de Junts pel Sí, hauria de ser la primera a saber que mentir d'aquesta manera només pot tenir conseqüències negatives per a vostè mateixa. És el problema més greu que ara mateix té Ciudadanos. Si l'única bandera, la de l'unionisme a ultrança, ja la branden PP i PSOE, vostès es queden sense missatge, i conseqüentment, sense clientela.
Quina llàstima que em fan, de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada