L'atzar (o no) ha volgut que s'estigui jutjant simultàniament el cas de les targetes "black" de Bankia i la branca madrilenya de la trama "Gürtel". Totes dues tenen en comú el que explicava en la meva anterior entrada d'aquet blog.
Les declaracions de Francisco Correa, que deu haver pactat una espectacular reducció de pena per la seva col·laboració, acredita allò que José Luís Peñas (el delator) va explicar en aquell llibre increïble ("Uno de los suyos", Editorial Península): l'Espanya de la llotja del Bernabéu i la del "totxo" va ser una lloc i una època en la que la cooperació entre determinats empresaris i empreses de l'"Ibex 35" i la classe política (al menys una bona part de la que tallava el bacallà), la "casta", va teixir una xarxa de corrupció, clientelisme, impunitat, luxe i malbaratament, que va estar punt d'arruinar tot un Estat.
La cosa és d'absolut escàndol i estic gairebé convençut que no acabarà passant gairebé res. Sí que hi haurà algun cap de turc (Luís Bárcenas, Francisco Correa, Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Iñaki Urgangarín, aquest darrer, però fonamentalment per estúpid,...) perquè el "populatxo" segurament no suportaria sentències absolutòries o penes ridícules, però a tots se'ls recol·locarà d'una manera o d'altra, d'això n'estic convençut, si no, temps al temps. És aquell "resiste Luís resiste", que Mariano Rajoy li escrivia en un WhatsApp a Luís Bárcenas quan va esclatar el cas de la comptabilitat "B" del "PP".
Però de tot el que està passant i s'està jutjant aquests dies, el que més em crida l'atenció és el que s'ha publicat sobre el Banc d'Espanya i la seva autorització a la fusió de Bankia i Caja Madrid (i cinc entitats més) malgrat les reiterades advertències dels inspectors i tècnics del banc que van analitzar l'operació. Els correus electrònics que s'han fet públics revelen que el Banc d'Espanya va ser cómplice i col·laborador necessari en l'estafa més gran de la història d'Espanya, que ha costat als contribuents europeus 23.500 milions d'Euros, dels quals se n'ha recuperat fins ara una part ridícula.
És una prova més que el poder (o molts dels seus representants) només té una missió principal, la de preservar els privilegis dels seus membres, sense importar-li ni gens ni mica el ciutadà del carrer, el que va a treballar (si té la sort de tenir feina), el que té una nòmina i paga religiosament els seus impostos perquè els els retenen de la mateixa.
I aquests espectàcles de corrupció sistèmica que estem descobrint els darrers dies en tot el seu abast, es combinen i coincideixen en el temps amb les converses entre polítics sistèmics per a perpetuar una altra vegada el sistema de privilegis via el "no meneallo". És de vergonya veure com la casta del "PSOE" s'alinea amb la casta del "PP" per posar-se d'acord i permetre la investidura d'un personatge gris sota el govern del qual s'han destapat alguns dels més grans casos de corrupció d'Espanya de tots els temps.
El més interessant de tot plegat es que mentre jutgen els seus íntims ex-amics, José Maria Aznar sembla més callat que mai. Potser és que no te ganes de sortir a la foto?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada