Parafrassejant un il·lustre membre del Partido Popular (ja saben, aquell que té un portaveu a Catalunya que diu que els "radicals" de la CUP es flairen les aixelles i es mamen el dit, o que té a la meitat dels seus mebres imputats per corrupció), gosaria dir que l'Ajuntament de Barcelona ha tingut una altra "ocurrencia".
I això que divendres passat vaig anar a un casament al Saló de Cent del "Cap i Casal" i tot plegat va ser prou arreglat, gairebé avorrit.... Si no hagués estat per un colapse de més d'una hora a la ronda litoral (a les quatre de la tarda!!!), una parada antitaurina a l'entrada de la plaça amb un tipus tant pintat de vermell sang que semblava un zombie, una altra contra la violència masclista al costat mateix de la porta de l'Ajuntament, convidats a diversos casaments davant la porta de l'entrada de l'Ajuntament fent cua i preguntant a quin casament anava jo convidat, i per uns quants autobusos carregant jovenalla i uns centenars d'estrangers fent fotos "urbi et orbe", tot plegat m'hagués semblat natural i fins i tot relaxant.
Però bé, el cas que m'ocupa en el post d'avui és l'"ocurrencia" de la llicència d'obres a la Sagrada Família. La idea de la CUP d'enretirar l'estàtua de Colom del final de la Rambla era bèstia, per extemporània, estèril i ridícula, però venint d'un grup "radical" de l'oposició fins i tot es pot entendre (que formulin idees com aquella), però d'un grup que governa l'Ajuntament de la principal ciutat de Catalunya des de fa més d'un any i mig, em sembla un despropòsit propagandístic.
La construcció (acabament) de la Sagrada Família ha perdut bona part del seu sentit religiós i fins i tot monumental per esdevenir un símbol de Barcelona, una icona, una imatge de marca que dóna molt més del que costa. Vaig anar-hi dilluns de fa dues setmanes, a les nou del matí amb uns proveïdors xinesos, i ja hi havia cua per a entrar a l'interior del temple.
Pretendre ara cobrar la llicència d'obres d'un edifici (obra d'art, esdevingut ja patrimoni de tots, fins i tot de l'Ajuntament de Barcelona) que és definitori de la "marca Barcelona" la construcció del qual va començar fa més de cent anys, no té, des del meu punt de vista, cap mena de sentit. És purament per a fer-se veure. Una acció totalment propagandística. Una cosa és la polèmica sobre l'IBI que no paguen els edificis religiosos (que sí que haurien de pagar, penso), i l'altra és sortir amb una demanda ex-temporània, injusta i que no vol altra cosa que cridar l'atenció. Poc madur d'un Ajuntament que de tant en tant necessita reivindicar la vena contestatària, potser per reafirmar-se i sadollar la necessitat d'actes anti-sistema d'una part de la seva clientela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada