Ahir, enming del femer fraticida i immund que ha representant tot el que jo ja anomeno el "teatret de Ferraz", i enmig de la també guerra oberta entra defensors i detractors de l'eliminació de la majoria d'accents diacrítics, va passar gairebé per alt una de les més grans notícies, segurament de més transcendència per a la història de la Humanitat, l'acabament de la missió de la sonda Rosetta.
Només per a donar-ne un exemple, a l'"Ara" d'avui, un diari sensible amb les notícies transcendents, la notícia sobre Rosetta ocupava un vuitè de página.
Rosetta ha estat una de les més ambicioses -i reeixides- missions que mai a dut a terme l'ESA, l'agència espacial europea. Amb un pressupost de, atenció, 1.300 milions d'Euros, també ha suposat el programa al que s'han abocat més recursos i que ha assolit una major dimensió tecnològica. La missió va començar l'any 2004, amb el llançament de la sonda des de l'estació espacial europea a Guiana, mitjançant el cohet Arianne V, i ha acabat, 12 anys després!!!, amb la culminació de la missió, tal i com estava previst, "enganyant" la sonda per tal que s'autodestruís (la sonda no estava programada per a fer-ho), col·lisionant contra el cometa al que va arribar al 2014 i ha estat estudiant des de fa dos anys.
Aquesta missió és d'una extrarodinària transcendència per a molts motius, però sense dubte, el més impressionant dels quals (segurament no el més important científicament) ha estat que Rosetta ha estat governada des de la Terra (un èxit sense precedents de la Unió Europea) en la seva orbitació sobre el cometa 67P/Churyomow-Gerasimenko per a estudiar-ne la composició. El que em sembla al·lucinant de veritat és que els científics de la ESA, han portat la Rosetta a....6.400 milions de kilòmetres de distancia. És la major distància a la que mai l'ésser humà ha enviat una sonda. Rosetta, tot i estavellar-se al planeta, porta un missatge en 1000 idiomas per si és trobat mai per alguna altra forma de vida Intel·ligent.
Rosetta portava una sonda de descens anomenada Philae que va aterrar fa dos anys a la superficie del cometa, i malgrat no fer-ho exactament a la zona prevista va aconseguir ancorar-s'hi.
La importància del cometa 67P és que pot ajudar els cientìfics a entendre molt millor l'origen del sistema solar, ja que el seu interior conté material en el mateix estat que fa 4.500 milions d'anys.
La missió, tan al·lucinant i tan de "cine", ha suposat fins i tot que l'ESA va encarregar al reconegut compositor grec de bandes sonores Vangelis, la banda sonora de Rosetta i Philae. El disc s'acaba de publicar fa poques setmanes (23 de setembre) i pel poc que n´he sentit, promet de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada