El més preocupant de les notícies al voltant del candidat Donald Trump, a un mes de les eleccions presidencials nord-americanes, és que després de la revelació sobre les converses enregistrades ("locker talk" segons les seves paraules de justificació, converses de gimnàs, com si parlar de forma vexatòria de les dones i tractar-les com a objectes sexuals al gimnàs fos menys pecaminós que fer-ho a la plaça d'una ciutat o a l'entrada d'un banc, posem per cas) no hi ha hagut, per part dels votants republicans dels Estats Units, un gest unànim de petició de retirada del candidat.
Diuen les enquestes publicades avui als diaris del país, que Hillary Clinton ha guanyat, però que "només ha guanyat", no ho ha fet per aclaparadora majoria. Trump utilitza totes les armes al seu abast, és hábil i no té escrúpols. No ha dubtat a portar a la sala on es feia el debat a quatre dones que han confessat haver-se sentit abusades per Bill Clinton. Davant d'una tal capacitat maquiavélica és difícil una resposta amb arguments racionals.
La candidata demòcrata se n'ha sortit tan bé com a pogut, però a ningú no se li ha escapat que la seva resposta venia molt condicionada pel comportament del seu marit durant la seva etapa presidencial.
I això és el que precisament fa por, que la feblesa de la candidata demòcrata situa al candidat republicà, un energumen amb tots els "Ets i uts" en una situació real d'estar en condicions de guanyar la campanya presidencial, fins i tot sense el suport del "Establishment" del seu partit. Ningú al Partit Republicà no gosa obrir gaire la boca. Molts fan la callada per resposta, no diuen res però saben que després de 8 anys de presidència demòcrata no tenen altre remei que aguantar i, si no surt cap altre descosit, anar a votar el novembre creuant els dits.
La màgia i al mateix temps la perversió de la democràcia (interessant article de Josep Ramoneda a l'"Ara" ahir diumenge respecte d'això) és que al final són els votants els que decideixen i no hi ha ningú que pugui dir-los que estan equivocats.
No deixa de ser sorprenent però que un home com Trump, malgrat els seus diners, hagi pogut arribar tan lluny. Hi ha molta gent no només dels Estats Units, sino del món civilitzat, que està creuant els dits per tal que es produeixi un miracle que aparti Trump de la carrera presidencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada