La senyora De los Llanos de Luna, advocada sevillana de cinquanta-sis anys que exerceix d'una cosa que mai he sabut ben bé què vol dir ni què fa que es diu "delegada del gobierno central en Catalunya", sempre m'ha cridat molt l'atenció.
Hi ho ha fet, no només perquè sempre la veig als mitjans en fotos a recepcions oficials, amb una copa de cava (o xampany?, no sigui que això del cava català li provoqui urticària..) envoltada de militars, de tipus engominats i encorbatats, i d'homes ensotanats. Això sí, sempre homes. També m'agrada pel conjunt. Aquell posat d'aristòcrata rància, aquells llavis i pell facial pressumptament tractada amb toxina botulínica, aquells vestits jaqueta anys vuitanta, aquell somriure fals clavat al rostre immutable. Sembla un personatge de còmic, només pel posat i la gesticulació.
Però aquest posat i attrezzo de "Tebeo" ve molt reforçat pels seus actes. Com que l'autonomia de la Generalitat és de riure però tot i així té moltes competències transferides, la senyora De los Llanos de Luna té ben poca feina com a delegada del govern central a Catalunya (a part de fer de "florero"), i per tant, fa bona aquella dita que emana de la saviesa popular que diu que qui poca feina té el gat pentina. Un dia uns periodistes li van preguntar que de què parlava quan es trobava amb l'ex-President de la Generalitat Artur Mas, i la seva resposta, d'antologia poètica va ser: "Con Artur Mas hablo del tiempo".
La il·lustre senyora delegada va tenir una altra (una més) "ocurrencia rajoyana" la setmana passada. Donat que l'Ajuntament de Badalona, liderat per les hordes salvatges i radicals de la CUPS, d'aquell grupúscul en que alguns membres es flairen les aixelles, va decir que el sagrat dia de la hispanitat, festa nacional i militar amb desfilada inclosa -sense cabró, perquè aquest just s'acaba de morir, ja és mala sort, ja- tindria les portes obertes amb voluntaris que volguessin anar-hi a treballar, la senyora Delegada va decidir enviar aital decisió a la judicatura per evitar un pressumpte acte de deslleialtat institucional i desobediència al calendari de festes nacionals sacres.
El que és més meravellós és que en un estat (de dret????) en que el judici d'un delinqüent confés com en Fèlix Millet (2010) estigui encara pendent de celebrar-se, una denúncia de la De Llanos és cursada en vint-i-quatre hores i s'envïa un edicte amb missatger judicial un dia abans del dimecres 12 d'octubre. Ja se sap que la justícia és lenta, cega i eqüànim per a tots els afers excepte en aquells relacionats amb els irreductibles independentistas, llavors, en aquest cas no és ni lenta ni cega, sinó cèl·lere com si fóssim a Suècia.
Però això no és el que m'emprenya. El que més m'indigna és que la De Llanos no hagi enviat un edicte judicial instant al tancament del Bonpreu de sota casa, que avui era obert fins a les 14:00 hores, o a l'Hipercor de la carretera de Barcelona, o fins i tot a l'hospital Trueta, que, vés per on, contravenint l'ideal d'honor patri i impedint als seus treballadors veure les desfilades militars han decidit, en contra del sentit patriòtic i el sentit comú, tenir les portes obertes. Tot un escàndol.
El més interessant però és que l'Ajuntament de Badalona s'ha passat l'edicte per l'aixella. En Castellà hi ha una altra dita meravellosa: "A palabras necias, oídos sordos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada