Avui aquest matí he arribat al bar on solc esmorzar quan el Basté es disposava a fer el seu "davantal de les vuit". No he pogut aturar el motos fins que en Basté ha acabat. Se m'ha arrissat el pèl de tot el cos, ho prometo. No podia creure el que estava sentint. Encara que hores d'ara ja sabem que no hi ha un pam de net a les clavegueres del ministerio del interior, el que s'ha sabut fins ara sembla no ser altra que la punta de l'"iceberg" de totes les gravacions que circulen en cercles policials (hi ha una veritable guerra oberta entre els policies lleals a la colla del "amigo Fernández Díaz" i els seus detractors.
En Basté parlava d'un article del periodista Miguel Ángel Aguilar, fulminat del diari "El País" després de 21 de servei per haver escrit un article al "The New York Times" on parlava de la falta d'objectivitat de la premsa tradicional a Espanya.
Miguel Ángel Aguilar és ara editor de la publicació setmanal digital "Ahora", que per cert paga molt la pena. Confeso que desconeixia què feia l'Aguilar després de ser acomiadat de "El País", i el que he vist aquest vespre m'ha semblat d'una coherència i professionalitat impecable. En no tenir les servituts econòmiques del paper i les rotatives, fer un mitjà digital seriós i independent és "relativament" assequible, òbviament si es coneix bé la premsa i s'és un professional independent.
Sembla ser el cas d'"Ahora".
En Basté parlava d'un articla publicat en el número 51 de la revista, divendres de la setmana passada. Si el que diu l'article és veritat i no passa res, hauríem el poble sencer, amb independència d'ideologies, simpaties, afinitats i afiliacions, s'hauria de rebelar demanant la dimissió fulminant, immediata i sense embuts del ministre de l'interior en funcions. Només llegar el primer paràgraf fa esfereir, si no, jutjeu vosaltres mateixos.....Sembla que no sigui possible tanta porqueria, però malhauradament, la realitat sempre supera la ficció. El primer paràgraf doncs diu, literal:
"La perrita Lola, mascota inseparable del ministro del Interior en funciones, Jorge Fernández Díaz, carece de adiestramiento para detectar los fajos de billetes de papel moneda. Por eso no hubiera hecho la muestra en el despacho de su amo si se le hubiera presentado el maletín donde estaba acoplado un millón y medio de euros del que era portador el jefe del comando patriótico, inspector José Ángel Fuentes Gago. La misión encomendada era entregarlo en Suiza, adonde voló a mediados de septiembre de 2014 en un avión de la Policía. Su destinatario era un garganta profunda con relevante hoja de servicios que prometía a cambio datos sobre supuestas cuentas irregulares de Xavier Trias, a la sazón alcalde de Barcelona y candidato por Convergencia Democrática de Cataluña (CDC) a la reelección en las municipales del 24 de mayo de 2015. El chivatazo tan bien remunerado tenía el interés inminente de invalidar de modo súbito a Trias, pero la información aportada resultó ser falsa de toda falsedad".
I aquest individu, a qui graven el despatx, i comet -presumptament- delictes d'aquesta magnitut, continua impunement campant pels despatxos del ministeri, conspirant i a més a més, cobrant per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada