Nepotisme (poc) il·lustrat

Una característica força fosca de moltíssimes administracions publiques poc transparents i democràtiques, i en aquest sentit l'espanyola no n'és pas una excepció, és que hi ha tot de decisions de molta transcendència que es prenen com a "decisions administratives", i que, pel que sembla en aquest govern de PP han esdevingut una constant.

Per exemple, els retards en les adjudicacions de les obres relacionades amb el corredor ferroviari meditarrani, l'adjudicació del dìpòsit de gas a una empresa de Florentino Pérez, o l'incomprensible retarden  l'acabament de les obres del parc central de Girona, per a posar només tres exemples, es generen en els despatxos dels alts funcionaris de l'administració pública.

Sense soroll, sense llum, ni gaire taquígrafs, es prenen decisions que afavoreixen la "casta" i els seus membres i perjudiquen els seus adversaris. Comprensible, no?

 

N´hi una però que ara he recordat, i que crida molt l'atenció perquè té a veure amb el frustrat nomenament de l'ex-ministre Soria com a candidat a director executiu del Banc Mundial. On es pren aquesta decisió? Doncs al ministeri d'economia que dirigeix de forma impecable el grandíssim Luis de Guindos.

És d'esperar que la compareixença al Congrés de Diputats per a donar explicacions d'aquí a uns diez  aporti una mica més de llum a aquest nomenament-desnomenament, perquè els mortals encara no sabem si la cosa va ser via oposició, mitjançant concurs de mèrits o nomenament a dit, tot i que la majoria (dels mortals) podríem arribar a intuir que la resposta bona és la darrera.

En fi, de Guindos, home curtit en matèries econòmiques (era director general per Europa de Lehman Brothers quan l'empresa va fer, el 2008, una espectacular fallida per l'afer de les "subprime"), és home de "casta" i de relacions, i entre "abrazos", rolex i gomines, mou una peça aquí i una altra allà per treure'n profit. Només poseré dos exemples, però segur que fent una mica de recerca periodística en trobaríem molts més:

• El grandíssim Miguel Arias Cañete (un altre tacat pels papers de Panamà i molts altres disbarats) va endollar una neboda de l'amic de Guindos a l'Ambaixada d'Espanya a Washington (un parell de trucades, un parell d'"abrazos", una copa a la llotja del Bernabéu, i tot arreglat). La nena, que es diu Leticia de Guindos Talavera va passar de ser una veterinària a Toledo a agregada de l'Ambaixada d'Espanya a Washington, poca broma.
• La seva germana, Beatriz de Guindos Talavera, treballa també a Washington com a directora executiva, això sí, suplent, del Banc Mundial. Hagués estat la "compi yogui" del seu íntim amic Soria..., quina llàstima. La germanísima cobrava el 2013, agafin-se, 211.370 dòlars anuals.

Els que tinguin més memòria segur que recorden que la germanísima va ser "nomenada" directora de la Competencia a la Comissió Nacional de Mercats i Competencia, i que com en Soria, va haver de renunciar després del monumental escàndol que es va generar. Com s'arregla això, doncs enviant-la una mica més lluny i més d'amagatotis, així quan algú se n'assebenti, ja portarà 3 o 4 anyets cobrant un humil salari, per anar tirant, baja.

Però que ningú pateixi. El substitut de Soria, pel que es veu, segons la "Comissió d'Avaluació" del ministreri, és un ex-secretari d'estat d'economia anomenat Jiménez Latorre, que tenia el "segon" millor currículum després de Soria, i curiosament, curiosament, és molt amic del seu amic de Guindos (tot queda, doncs, a casa, i a seguir que no ha estat res).