En aquest món convuls que ens ha tocat compartir, el de la contaminació sense fronteres i la immediatesa del "Twitter" i el "Facebook" si els que polítics que suposadament ens representen no es fan veure, sembla que no existeixin. Ningú no vol passar desapercebut, encara que sigui per rebre clatellades.
Escric això perquè aquests darrers dies sembla que hi hagi un concurs als mitjans per a veure qui la diu o la fa més grossa. Aquí he de dir que m'agrada, per escaient, una de les cèl·lebres expressions del grandíssim president del govern espayol en funcions que és don Mariano Rajoy; les "ocurrències". En la seva segona acepció, la RAE defineix el substantiu com a "2. f. Idea inesperada, pensamiento, dicho agudo u original que ocurre a la imaginación".
Doncs una d'aquestes "ocurrencias" és la que han tingut els representants de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona en demanar el demantellament de l'estàtua de Colom de la seva actual ubicació i la seva retirada a un museu interpretatiu. Home, puc entendre que no hi hagi estàtues de Hitler a cap plaça pública a Alemània, cap de Mussolini a Itàlia ni cap de Franco, per fi, a Espanya, però d'aquí a voler criminalitzar el pobre Cristòfol Colom em sembla que hi ha un pas de manca de sentit comú. O no,
Els amics de la CUP saben que el que demanen no succeirà en la vida, perquè no té cap sentit i ni la més mínima justificació. Es pot reinterpretar la "descoberta i colonització d'Amèrica" tan com es vulgui, però l'estàtua de Colom, com la del memorial de la Guerra Civil Espanyola del riu Ebre al seu pas per Tortosa, només per posar un altre exemple, ha esdevingut una icona de la ciutat i no té cap mena de sentit ni motiu de reparació que cap descerebrat en demani la retirada. Fins i tot els de la CUP, a l'igual que el meu fill petit, ho saben, però d'aquesta manera han guanyat l'atenció dels mitjans de comunicació durant dos dies. Ha servit, això sí, per a que es publiquessin articles sobre la seva construcció, el 1888, que, per cert, va inaugurar el president dels Estats Units de l'època.
Els de la CUP no són els únics que es fan veure sense cap mena de raó ni estratègia ni sentit, tot i que puguin semblar els més kafkians. Les declaracions d'en Pedro Sánchez durant tot aquest serial de la crònica d'una defunció anunciada i televisada del PSOE en són un altre exemple, com ho és la sortida de to d'avui de les declaracions de Felipe González, que o bé es vol fer notar o bé comença a patir de demència senil (tal vegada les dues coses).
Però sortida de to de campionat ha estat la reincorporació al Senat, al bloc del Grup Mixt de la Senadora independent Rita Barberà, presumpta corrupta i ex-membre del Partido Popular i mereixedora, en virtut del seu càrrec no adscrit d'una retribució bruta de 7.500 euros al mes. Ha estat fantàstic veure com els membres del seu ex-grup i ella votaven a l'unísson quan s'ha tractat de postular-se sobre l'abolició dels aforaments de diputats i senadors, Això sí que és cridar l'atenció de veritat, i no les fantotxades de la CUP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada